[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

El visitant nocturn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl visitant nocturn
The Night Visitor Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLászló Benedek Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMel Ferrer Modifica el valor a Wikidata
GuióGuy Elmes Modifica el valor a Wikidata
MúsicaHenry Mancini Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHenning Kristiansen Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBill Blunden Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1971 Modifica el valor a Wikidata
Durada106 min i 97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format1.85:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerethriller, drama i cinema de terror Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAGP Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0066141 FilmAffinity: 899134 Allocine: 122856 Rottentomatoes: m/the_night_visitor_1971 Letterboxd: the-night-visitor Allmovie: v35264 TCM: 84977 TV.com: movies/night-visitor-1971 AFI: 54102 TMDB.org: 72086 Modifica el valor a Wikidata

El visitant nocturn (títol original en anglès: The Night Visitor i en suec Papegojan) és una pel·lícula de thriller psicològic sueca de 1971 en anglès, protagonitzada per Max von Sydow, Liv Ullmann i Trevor Howard, i dirigida per László Benedek.[1] Està doblada al català.[2]

Argument

[modifica]

En un manicomi escandinau, Salem, un assassí, s'escapa de nit per venjar-se d'aquells que considera responsables de la seva situació.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Christopher Lee va ser la primera opció per interpretar a Salem, però no estava disponible.

La pel·lícula destaca per la seva partitura inusual del reconegut compositor de cinema i televisió de Hollywood Henry Mancini . La música estava arranjada per a sintetitzador, 12 instruments de vent-fusta, orgue, dos pianos i dos clavicèmbals i Mancini va aconseguir un efecte inquietant fent que un dels clavicèmbals afinés un quart de to bemoll.

Referències

[modifica]
  1. Weiler, A. H. «Screen: Benedek's 'The Night Visitor'». The New York Times, 11-02-1971 [Consulta: 22 febrer 2024].
  2. «El visitant nocturn». esadir.cat. [Consulta: 22 febrer 2024].