El triangle de la tristesa

El triangle de la tristesa
Triangle of Sadness
	; Cartell en anglès als Estats Units
Fitxa
Direcció	Ruben Östlund
Protagonistes	Harris Dickinson; Charlbi Dean; Woody Harrelson; Zlatko Burić; Sunnyi Melles; Iris Berben; Henrik Dorsin; Oliver Ford Davies; Dolly de Leon; Vicki Berlin; Amanda Walker; Malte Gårdinger; Jean-Christophe Folly; Arvin Kananian (en) ; Camilla Läckberg; Mia Benson; Carolina Gynning
Producció	Erik Hemmendorff i Philippe Bober
Dissenyador de producció	Josefin Åsberg
Guió	Ruben Östlund
Fotografia	Fredrik Wenzel
Muntatge	Mikel Cee Karlsson i Ruben Östlund
Productora	Film i Väst, BBC Film, 30West, Coproduction Office, Sveriges Television, ZDF, Arte France Cinéma, Türkiye Radyo Televizyon Kurumu, Nordisk Film, Canal+ i Ciné+
Distribuïdor	BAC Films, Svensk Filmindustri, Curzon Artificial Eye, Neon i Vertigo Média
Dades i xifres
País d'origen	Suècia, Alemanya, Regne Unit, França, Dinamarca, Estats Units d'Amèrica, Grècia i Turquia
Estrena	21 maig 2022
Durada	149 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Trollhättan, Katakolo i Eubea
Color	en color
Pressupost	12.500.000 €
Descripció
Gènere	drama i comèdia
Qualificació MPAA	R
Lloc de la narració	mar Mediterrània
Premis i nominacions
Nominacions	Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (2022); Premi del Cinema Europeu a la millor direcció (2022); Premis del Cinema Europeu al millor actor (2022); Premi del Cinema Europeu al millor guionista (2022); Premi LUX del Públic de Cinema Europeu (2023); Premi del Cinema Universitari Europeu (2022); César a la millor pel·lícula estrangera (2023); Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica (2023); Oscar a la millor pel·lícula (2023); Oscar al millor guió original (2023); David di Donatello a la millor pel·lícula estrangera (2023) ;
Premis	Palma d'Or (2022); Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (2022); Premi del Cinema Europeu a la millor direcció (2022); Premis del Cinema Europeu al millor actor (2022); Premi del Cinema Europeu al millor guionista (2022); Guldbagge a la millor pel·lícula (2022); premi Robert a la millor pel·lícula estatunidenca (2023) ;

El triangle de la tristesa^[1] (títol original en anglès, Triangle of Sadness) és una comèdia satírica d'humor negre, estrenada l'any 2022 durant el Festival de Cinema de Canes, escrita i dirigida Ruben Östlund i protagonitzada per Harris Dickinson, Charlbi Dean i Woody Harrelson. La producció de la pel·lícula va aturar-se en dues ocasions durant l'any 2020 a causa de la pandèmia COVID-19. La pel·lícula va ser guardonada amb la Palma d'Or del festival després de rebre una ovació de vuit minuts per part del públic que va assistir a l'estrena. S'ha doblat i subtitulat al català.^[2]

Trama

Una parella de models que ha esdevingut famosa en el món de les xarxes socials, Carl i Yaya, és convidada a participar en un creuer de luxe exclusiu per a milionaris, el capità del qual és marxista, i on tot plegat comença a anar a mal borràs des de bon començament.

Repartiment

L'actriu Charlbi Dean, protagonista del film

Harris Dickinson com a Carl
Charlbi Dean com a Yaya
Woody Harrelson com a capità Thomas Smith
Dolly de Leon com a Abigail
Zlatko Burić com a Dimitry
Iris Berben
Vicki Berlín com a Paula
Sunnyi Melles com a Vera
Henrik Dorsin com a Jorma Björkman
Carolina Gynning com a Ludmilla
Hanna Oldenburg
Oliver Ford Davies com a Winston
Amanda Walker com a Clementine
Arvin Kananian com a Darius

Producció

El projecte va ser anunciat pel director Ruben Östlund el juny de 2017, un mes després què la seva pel·lícula The Square guanyés la Palma d'Or al 70è Festival de cinema de Canes. La pel·lícula portaria com a títol Triangle of Sadness i havia de ser una sàtira "salvatge" sobre el món de la moda i del superrics que se sustenta en l' "aparença com a capital" i en la "bellesa com a moneda de canvi".^[3] Segons el cineasta, el títol fa referència a un terme utilitzat per cirurgians plàstics per descriure l'arruga de preocupació que es forma entre les celles i que es pot fer desaparèixer en 15 minuts amb una aplicació de Botox.^[4]

La recerca per a documentar algunes parts del guió va tenir lloc el maig de 2018. La tria de les actrius i dels actors va fer-se entre l'agost i el novembre de 2018 a Berlín, París, Londres, Nova York, Los Angeles i Gothenburg, i va continuar a Moscou el març de 2019.^[5] Les localitzacions per al rodatge van començar el gener de 2019 i van durar intermitentment fins a octubre de 2019. Des de novembre 2019 a la primera meitat de febrer 2020, Östlund va afinar els últims detalls de pre-producció de la pel·lícula.

El 4 de febrer de 2020 es va anunciar que El triangle de la tristesa començaria a rodar-se el 19 de febrer a Suècia i a Grècia, durant un període de 70 dies i que en el repartiment i figurarien Harris Dickinson, Charlbi Dean, i Woody Harrelson.^[6] El 26 de març es va aturar la producció a causa de la pandèmia quan només s'havia rodat un 37% del material.^[7]

Després de tres mesos d'interrupció, el 27 de juny la producció es va reprendre a Suècia cosa que va permetre a Harrelson d'enllestir la seva participació en el rodatge, que es va interrompre un cop més el 3 de juliol.^[8] El 18 de setembre la producció es va reprendre filmant exteriors a la platja de Hiliadou, a Grècia, fins a completar 38 dies de rodatge, repartits al llarg de vuit setmanes. El nombre total de dies de rodatge va ser de 73. Östlund va esmentar que durant tot el procés es van arribar a fer mil seixanta-un test d'antígens entre els membres de l'equip i que cap d'ells va resultar positiu.^[9]

Altres localitzacions foren diverses illes gregues, els estudis cinematogràfics Film i Vast a Trollhättan, a Suècia, i el iot Christina O, que havia estat propietat de Aristòtelis Onassis i Jackie Kennedy.^[10]

El muntatge i la postproducció va iniciar-se durant la primera quarantena de la COVID i va durar 22 mesos.

Recepció

La crítica cinematogràfica

En les pàgines de l'agregador de crítiques Rotten Tomatoes un 73% d'un total de trenta-tres crítiques de la pel·lícula són positives, amb una valoració mitjana de 7,8/10. L'opinió consensuada dels crítics és que "El triangle de la tristesa' no mostra la mateixa radicalitat que els treballs previs de Östlund, però l'humor negre que destil.la el ramblatge que dedica als obscenament rics s'ho val".^[11] A Metacritic la pel·lícula hi té una valoració mitjana de 66 sobre 100, basada en quinze crítiques globalment considerades com a "favorables".^[12]

Referències

↑ «El triangle de la tristesa». FilminCAT. [Consulta: 9 juny 2023].
↑ «Triangle of Sadness». Goita què fan, ara!. [Consulta: 9 juny 2023].
↑ Kardelo, Alexander. «Vi har sett 3 klipp ur Ruben Östlunds 'Triangle of Sadness'». Moviezine, 06-02-2022. [Consulta: 6 febrer 2022].
↑ Keslassy, Elsa. «From 'Square' to 'Triangle': Palme d'Or Winner Ruben Ostlund's New Project Unveiled (EXCLUSIVE)». Variety, 09-06-2017. [Consulta: 9 juny 2017].
↑ Barraclough, Leo. «'The Square' Director Ruben Ostlund on Follow Up Black Comedy 'Triangle of Sadness'». Variety, 18-05-2019. [Consulta: 18 maig 2019].
↑ Wiseman, Andreas. «'Triangle Of Sadness': Harris Dickinson, Charlbi Dean & Woody Harrelson Lead Satire From Palme D’Or Winner Ruben Ostlund; Imperative, 30WEST, More Join» (en anglès). Deadline, 04-02-2020. [Consulta: 4 febrer 2020].
↑ Tartaglione, Nancy. «International Film Execs Talk Co-Producing During, And After, COVID – Cannes» (en anglès). Deadline, 23-06-2020. [Consulta: 23 juny 2020].
↑ Wiseman, Andreas. «Palme D'Or Winner Ruben Ostlund Talks Returning To Production On 'Triangle Of Sadness' During Covid Pandemic» (en anglès). Deadline, 06-07-2020. [Consulta: 6 juliol 2020].
↑ Keslassy, Elsa. «'The Square' Helmer Ruben Ostlund on Filming 'Triangle of Sadness' With Woody Harrelson During Pandemic (EXCLUSIVE)». Variety, 05-02-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].
↑ Barraclough, Leo. «'The Square' Director Ruben Ostlund Speaks About Followup 'Triangle of Sadness'» (en anglès). Variety, 17-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
↑ «Triangle of Sadness». Rotten Tomatoes. [Consulta: 24 maig 2022].
↑ «Triangle of Sadness (2022) Reviews». Metacritic. [Consulta: 24 maig 2022].

[1] «El triangle de la tristesa». FilminCAT. [Consulta: 9 juny 2023].

[2] «Triangle of Sadness». Goita què fan, ara!. [Consulta: 9 juny 2023].

[3] Kardelo, Alexander. «Vi har sett 3 klipp ur Ruben Östlunds 'Triangle of Sadness'». Moviezine, 06-02-2022. [Consulta: 6 febrer 2022].

[4] Keslassy, Elsa. «From 'Square' to 'Triangle': Palme d'Or Winner Ruben Ostlund's New Project Unveiled (EXCLUSIVE)». Variety, 09-06-2017. [Consulta: 9 juny 2017].

[5] Barraclough, Leo. «'The Square' Director Ruben Ostlund on Follow Up Black Comedy 'Triangle of Sadness'». Variety, 18-05-2019. [Consulta: 18 maig 2019].

[6] Wiseman, Andreas. «'Triangle Of Sadness': Harris Dickinson, Charlbi Dean & Woody Harrelson Lead Satire From Palme D’Or Winner Ruben Ostlund; Imperative, 30WEST, More Join» (en anglès). Deadline, 04-02-2020. [Consulta: 4 febrer 2020].

[7] Tartaglione, Nancy. «International Film Execs Talk Co-Producing During, And After, COVID – Cannes» (en anglès). Deadline, 23-06-2020. [Consulta: 23 juny 2020].

[8] Wiseman, Andreas. «Palme D'Or Winner Ruben Ostlund Talks Returning To Production On 'Triangle Of Sadness' During Covid Pandemic» (en anglès). Deadline, 06-07-2020. [Consulta: 6 juliol 2020].

[9] Keslassy, Elsa. «'The Square' Helmer Ruben Ostlund on Filming 'Triangle of Sadness' With Woody Harrelson During Pandemic (EXCLUSIVE)». Variety, 05-02-2021. [Consulta: 5 febrer 2021].

[10] Barraclough, Leo. «'The Square' Director Ruben Ostlund Speaks About Followup 'Triangle of Sadness'» (en anglès). Variety, 17-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].

[11] «Triangle of Sadness». Rotten Tomatoes. [Consulta: 24 maig 2022].

[12] «Triangle of Sadness (2022) Reviews». Metacritic. [Consulta: 24 maig 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

Guanyadores de la Palma d'Or
1939–1975	Union Pacific (1939) No es va atorgar (1940–1945) Breu encontre (1946) Die letze Chance (1946) Dies perduts (1946) María Candelaria (1946) Muži bez křídel (1946) Neecha Nagar (1946) La Symphonie pastorale (1946) De røde enge (1946) Roma, ciutat oberta (1946) Hets (1946) Veliki perelom (1946) Antoine et Antoinette (1947) Foc creuat (1947) Les Maudits (1947) Dumbo (1947) Ziegfeld Follies (1947) No es va celebrar (1948) El tercer home (1949) No es va celebrar (1950) Miracle a Milà (1951) Fröken Julie (1951) Othello (1951) Due soldi di speranza (1952) Le Salaire de la peur (1953) Jigokumon (1954) Marty (1955) Le Monde du silence (1956) La gran prova (1957) Letiat juravlí (1958) Orfeu negre (1959) La dolce vita (1960) Una absència tan llarga (1961) Viridiana (1961) O Pagador de Promessas (1962) Il gattopardo (1963) Els paraigües de Cherbourg (1964) El knack (1965) Signore e signori (1966) Un homme et une femme (1966) Blow Up (1967) Festival cancel·lat (1968) if... (1969) MASH* (1970) El missatger (1971) Il caso Mattei (1972) La classe obrera va al paradís (1972) L'equívoc (1973) L'espantaocells (1973) La conversa (1974) Chronique des années de braise (1975)
1976–2000	Taxi Driver (1976) Padre padrone (1977) L'arbre dels esclops (1978) Apocalypse Now (1979) El timbal de llauna (1979) Comença l'espectacle (1980) Kagemusha (1980) Człowiek z żelaza (1981) Missing (1982) Yol (1982) La balada de Narayama (1983) París, Texas (1984) El pare en viatge de negocis (1985) La missió (1986) Sous le soleil de Satan (1987) Pelle, el conqueridor (1988) Sexe, mentides i cintes de vídeo (1989) Cor salvatge (1990) Barton Fink (1991) Les millors intencions (1992) Adéu a la meva concubina (1993) El piano (1993) Pulp Fiction (1994) Underground (1995) Secrets i mentides (1996) Unagi (1997) Ta'm e guilass (1997) Mia eoniótita ke mia mera (1998) Rosetta (1999) Dancer in the Dark (2000)
2001–present	L'habitació del fill (2001) El pianista (2002) Elephant (2003) Fahrenheit 9/11 (2004) L'Enfant (2005) The Wind That Shakes the Barley (2006) 4 luni, 3 saptamini si 2 zile (2007) Entre les murs (2008) Das weiße Band (2009) L'oncle Boonmee, que recorda les seves vides passades (2010) L'arbre de la vida (2011) Amor (2012) La vida d'Adèle (2013) Kış Uykusu (2014) Dheepan (2015) I, Daniel Blake (2016) The Square (2017) Un assumpte de família (2018) Paràsits (2019) No es va celebrar (2020) Titane (2021) Triangle of Sadness (2022) Anatomie d'une chute (2023)