[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Endomisi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaEndomisi
Detalls
Llatíendomysium Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
TAA04.0.00.043 Modifica el valor a Wikidata
THH3.03.00.0.00004
FMAModifica el valor a Wikidata 9729 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.373
EB Onlinescience/endomysium Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica


Rep el nom d'endomisi la capa de teixit connectiu que rodeja cada fibra muscular. L'endosimi juntament amb el perisimi i l'episimi constitueixen el teixit conjuntiu muscular. Aquestes tres capes s'uneixen per formar tendons que adhereixen ben fort els músculs esquelètics als ossos.[1]

L'endomisi, que significa dins del múscul, és una capa intrínseca prima de teixit connectiu areolar que recull cada miòcit individual (fibra muscular o cèl·lula muscular). També conté capil·lars i nervis. Envolta a la membrana cel·lular de la fibra muscular: el sarcolemma. L'endomisi és el component més profund i petit del teixit connectiu muscular. Aquesta capa fina ajuda a proporcionar un entorn químic adequat per a l'intercanvi de calci, sodi i potassi, fonamental per a l'excitació i posterior contracció d'una fibra muscular.

L'endomisi es combina amb el perimisi i l'epimisi per crear les fibres de col·lagen dels tendons, proporcionant la connexió de teixit entre músculs i ossos mitjançant un enganxament indirecte.[2]

Esquema dels embolcalls de cèl·lules musculars

El col·lagen és la proteïna principal que componen teixits connectius com l'endomisi. S'ha demostrat que l'endomisi conté principalment components de col·lagen de tipus I i tipus III, i de tipus IV i de tipus V en quantitats molt menors.[3]

El terme esquelet cardíac de vegades es considera sinònim d'endomisi al cor, però l'esquelet cardíac també es refereix a la combinació de l'endomisi i el perimisi en aquest òrgan.

Els anticossos anti-endomisials (EMA) IgA estan presents en la malaltia celíaca. No provoquen símptomes directes als músculs, però la detecció d'EMA és útil en el diagnòstic de la malaltia.[4][5]

Referències

[modifica]
  1. Principios de Anatomía y Fisiología. Autores: Gerard J. Tortora, Bryan Derrickson. Editorial Médica Panamericana, 2013. Consulta: 10 de mayo de 2018
  2. Saladin, K. S. (2012). Anatomy and Physiology: The Unity of Form and Function. New York, NY: McGraw-Hill.[Pàgina?]
  3. Light, N; Champion, A. E. «Characterization of muscle epimysium, perimysium and endomysium collagens». The Biochemical Journal, vol. 219, 3, 1984, pàg. 1017–26. DOI: 10.1042/bj2191017. PMC: 1153576. PMID: 6743238.
  4. Pruessner, H. T. «Detecting celiac disease in your patients». American Family Physician, vol. 57, 5, 1998, pàg. 1023–34, 1039–41. PMID: 9518950. Arxivat 2020-05-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-05-28. [Consulta: 1r novembre 2022].
  5. «Detecting celiac disease in your patients». American Family Physician, 57, 5,  1998, pàg. 1023–34, 1039–41. 9518950. Arxivat 2020-05-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-05-28. [Consulta: 1r novembre 2022].