Esquerra Unida del País Valencià

Esquerra Unida del País Valencià

Dades
Nom curt	EUPV
Tipus	organització política
Ideologia	socialisme
Història
Creació	1986
Fundador	Partit Comunista del País Valencià, Esquerra Republicana i Partit d'Acció Socialista
Activitat
Membres	3.264 (2014)
Governança corporativa
Seu	Carrer Borrull, 25 València
Secretària general	Rosa Pérez Garijo (2018–)
Part de	Esquerra Unida
Corts Valencianes (2019)	0 / 99
Congrés dels Diputats (2019)	1 / 350
Altres
Color
Lloc web	eupv.org

Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià. El 2014 comptava amb 3.264 militants.^[1]

L'objectiu d'Esquerra Unida del País Valencià és la transformació de les pautes econòmiques, socials, culturals i polítiques que regeixen el vigent sistema capitalista en un sistema socialista democràtic, on siga possible la plena realització de la llibertat, de la igualtat i dels Drets Fonamentals individuals, polítics, socials, nacionals i culturals, així com l'equilibri amb el medi ambient, la consecució real de la igualtat entre dones i homes, i la construcció d'un País Valencià sobirà i solidari. En resum, crear una República Socialista Federal, com afirmen els seus estatuts aprovats el 2011.

La fundació de l'organització política se situa l'any 1986, paral·lelament a la de l'organització matriu espanyola Izquierda Unida integrada pel Partit Comunista del País Valencià (PCPV) unit a altres grups (les branques valencianes del PASOC, IR i altres). No va començar a utilitzar el nom actual (EUPV) fins al 1992 degut a que un partit anterior amb el mateix nom (Esquerra Unida del País Valencià) fundat l'any 1981 no el va cedir fins aleshores. L'històrica EUPV agrupava elements procedents del PSPV, del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i Nacionalistes Independents (NI) al municipi de Gandia (la Safor) i va concòrrer a les primeres eleccions municipals del 1979.^[2]

Les primeres eleccions en que es presenta la nova formació política és a les eleccions generals espanyoles de 1986, on obté 98.352 vots (4,72%) i cap diputat.^[3] L'any següent va signar una aliança amb la nacionalista Unitat del Poble Valencià (UPV) per a les eleccions a Corts Valencianes de 1987 que va obtindre 159.579 vots i va permetre accedir a 4 representants d'EUPV entre els quals el candidat a la presidència de la Generalitat i secretari general de l'organització Albert Taberner, i dos per UPV. Pocs mesos més tard es va trencar el grup parlamentari i els diputats nacionalistes passaren al grup mixt.^[4]

EUPV va mantindre la representació parlamentària a les Corts Valencianes de forma ininterrompuda durant la dècada dels 1990 assolint el seu màxim a les eleccions de 1995 amb 10 diputats i 273.030 vots (11,66%) amb Albert Taberner com a candidat i lider del partit.^[5] El 1997 Taberner que també liderava la corrent interna Nova Esquerra abandona Esquerra Unida i passa al Grup Mixt del parlament. Joan Ribó el substitueix al capdavant del partit i del grup a les Corts.

A les següent eleccions de 1999 la formació comença a notar cert desgast i perd la meitat dels seus diputats, amb 137.212 vots (6,15%)^[6] i s'inicia un període d'aliances electorals a les successives eleccions que mantenen la representació. A les eleccions valencianes de 2003 i a les espanyoles de 2004 EUPV es presentà en coalició amb Els Verds del País Valencià com a Esquerra Unida - L'Entesa, mantenint resultats. A les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007 es presentà sota el nom de Compromís pel País Valencià en coalició amb el Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds del País Valencià, Els Verds-Esquerra Ecologista, i Izquierda Republicana.

Les diferències de criteri en la gestió de la coalició electoral amb nacionalistes i ecologistes entre la direcció del partit amb Glòria Marcos al capdavant i el corrent intern Esquerra i País i un sector de la militància liderada pel exsecretari general Joan Ribó acaben en una nova escissió. Les diputades Mònica Oltra i Mireia Mollà s'alien amb els diputats del Bloc i Els Verds-Esquerra Ecologista per fer-se amb la direcció del grup parlamentari de Compromís-PV i forcen a la resta de representants d'EUPV a passar al grup mixt.^[7]

Aquesta divisió acabà amb l'escissió d'Esquerra i País que forma el partit Iniciativa del Poble Valencià i junt amb Bloc i Els Verds-EE esdevé en la nova coalició Compromís que també incorpora al sector liderat per Ribó.^[8] La coordinadora general Glòria Marcos va dimitir dos anys després i va ser substituïda al capdavant del partit i del grup de diputades i diputats a les Corts per la secretària general del PCPV Marga Sanz.^[9]

A les eleccions de 2011, amb Marga Sanz al capdavant, aconsegueix mantenir la representació d'EUPV que es presenta en solitari a les Corts amb 144.000 vots (6,05%) i 5 representants, recuperant així el grup parlamentari propi perdut dos anys abans.^[10]

Els comicis electorals de 2015 suposen la pèrdua de representació a les Corts per primera vegada d'EUPV. Ignacio Blanco, que havia guanyat les primàries mesos abans a la secretària general Marga Sanz, encapçalà la coalició electoral Acord Ciutadà conformada aquesta vegada amb Esquerra Republicana del País Valencià, Els Verds del País Valencià i Alternativa Socialista. La proposta no va superar el 5% mínim fixat per la llei electoral que permet accedir a la cambra de representació i EUPV va desaparéixer de l'hemicicle per primera vegada des de 1987. Mesos després, a les eleccions generals espanyoles de desembre, la desfeta es confirmà amb la pèrdua de l'únic representant d'EUPV al Congrés espanyol.

La coordinadora general Marga Sanz anuncia la seua dimissió a inicis de 2016 i es constitueix una comissió política que dirigeix EUPV fins a la celebració del següent Congrés Nacional.^[11] L'octubre del mateix any és elegit nou coordinador David Rodríguez que es va enfrontar a la diputada provincial Rosa Pérez Garijo i va aconseguir la victòria amb el 51% dels vots.^[12] Dos anys més tard va dimitir esquitxat per un polèmic viatge a Cuba pagat amb fons públics. Pérez Garijo el substitueix des d'abril de 2018.^[13]

EUPV decideix concòrrer a les eleccions a les Corts Valencianes de 2019 amb Podem sota la marca Unides: Podem - Esquerra Unida. Rosa Pérez Garijo ocupà la segona posició de la llista electoral per la circumscripció de València. Tant el candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana Rubén Martínez Dalmau, per la circumscripció d'Alacant, com la cap de llista per València Pilar Lima, sigueren a proposta de Podem. EUPV aconseguí recuperar la representació a les Corts amb dues diputades (d'un total de 8 que va obtindre la coalició. Unides: Podem - Esquerra Unida es va integrar en el govern d'esquerres liderat per Ximo Puig i conformat pel PSPV i Compromís amb el que Rosa Pérez Garijo esdevingué consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana. EUPV aconseguia així governar al País Valencià per primera vegada.

Després de les eleccions a les Corts Valencianes de 2023, la coalició Unides Podem cau en l'extraparlamentarisme en traure poc més del 3,50% dels vots totals.^[14]

Dirigent	Inici	Final	Partit
Albert Taberner i Ferrer	1987	1997	PCPV
Joan Ribó i Canut	1997	2003	PCPV
Glòria Marcos i Martí	2003	2009	EUPV
Marga Sanz Alonso	2009	2016	PCPV
David Rodríguez Fernández	2016	2018	EUPV
Rosa Pérez Garijo	2018		EUPV

Eleccions	Vots	%	Escons	+/-	Cap de llista	Govern
1983[a]	142.570	7,51	6 / 89	Nou	José Galán Peláez	Oposició
1987[b]	159.579	8,03	6 / 89	=	Albert Taberner i Ferrer	Oposició
1991	151.242	7,61	6 / 89	=	Albert Taberner i Ferrer	Oposició
1995	273.030	11,7	10 / 89	4	Albert Taberner i Ferrer	Oposició
1999	137.212	6,15	5 / 89	5	Joan Ribó i Canut	Oposició
2003[c]	154.494	6,45	6 / 89	1	Joan Ribó i Canut	Oposició
2007[d]	194.928	8,13	7 / 99	1	Glòria Marcos i Martí	Oposició
2011	144.201	5,79	5 / 99	2	Marga Sanz Alonso	Oposició
2015[e]	106.047	4,26	0 / 99	5	Ignacio Blanco Giner	Extraparlamentari
2019[f]	213.007	7,97	8 / 99	8	Rubén Martínez Dalmau[g]	Coalició
2023[h]	85.571	3,50	0 / 99	8	Héctor Illueca[i]	Extraparlamentari

• Notes:

Evolució del nombre d'escons a les Cortes Valencianes
Circumscripció / Any	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
Alacant	2	2	2	3	2	2	2	2	0	3	0
Castelló	1	1	1	2	1	1	2	1	0	2	0
València	3	3	3	5	2	3	3	2	0	3	0
TOTAL	6	6	6	10	5	5	7	5	0	8	0

Eleccions	Vots	%	Escons
1979	249.412	14,47	507
1983	159.296	8,34	297
1987	181.539	9,13	341
1991	152.151	7,66	258
1995	259.692	11,11	323
1999	139.682	6,25	185
2003	153.460	6,3	175
2007	103.383	4,25	129
2011	140.153	5,6	162
2015	167.200	6,78	214
2019	147.804	5,37	172

Elecció	Vots	%	Escons	+/–	Cap de llista	Govern
1979	54.124	15,96	6 / 33	Nou	Juan Pedro Zamora Suárez	Coalició
1983	28.863	7,5	2 / 33	4	Juan Pedro Zamora Suárez	Oposició
1987	30.963	7,96	2 / 33	=	Carmen Arjona Raigón	Oposició
1991	29.855	8	3 / 33	1	Manuel Moret Gómez	Oposició
1995	67.532	14,78	5 / 33	2	Manuel Moret Gómez	Oposició
1999	25.602	6,37	2 / 33	3	Antonio Montalbán Gámez	Oposició
2003	31.519	7,31	2 / 33	=	Antonio Montalbán Gámez	Oposició
2007	19.808	4,84	0 / 33	2	Amadeu Sanchis Labiós	Oposició
2011	28.489	7,17	2 / 33	2	Amadeu Sanchis Labiós	Oposició
2015	19.639	4,76	0 / 33	2	Amadeu Sanchis Labiós	Oposició
2019	16.176	4,17	0 / 33	=	María Oliver Sanz	Oposició

Principals ciutats amb representació d'EUPV al 2019
Municipi	Escons	Municipi	Escons	Municipi	Escons	Municipi	Escons
Alacant	2[a]	Oriola	3[b]	Gandia	4[c]	Sagunt	2
Alcoi	2[d]	Sant Vicent del R.	2	Elda	1	Vila-real	1[e]
Petrer	1	La Vall d'Uixó	3	Xàtiva	5	Crevillent	2[f]
El Campello	1	Catarroja	1[g]	Algemesí	1	Alboraia	1
Font: ARGOS Generalitat Valeciana[15]

• Notes:

Eleccions	Vots	%	Escons	+/-	Notes
1977	170.606	9,15	2 / 29	Nou	Es presenta com PCE
1979	224.520	12,02	3 / 29	1	Es presenta com PCE
1982	97.837	4,67	0 / 29	3	Es presenta com PCE-PCPV
1986	98.352	4,72	0 / 31	=
1989	192.201	9,12	2 / 31	2
1993	256.929	10,60	3 / 31	1
1996	286.582	11,17	3 / 32	=
2000	141.404	5,89	1 / 32	2
2004	123.611	4,72	1 / 32	=	Junt amb Izquierda Republicana sota la marca L'Entesa
2008	74.405	2,73	0 / 33	1	Junt amb Izquierda Republicana sota la marca Esquerra Unida i Republicana
2011	169.786	6,51	1 / 33	1	Junt amb Els Verds sota la marca L'Esquerra Plural
2015	111.963	4,20	0 / 32	1	Sota la marca Esquerra Unida del País Valencià, Unitat Popular en comú
2016	659.771	25,59	9 / 33	9	Junt amb Compromís i Podem sota la marca A la valenciana. 1 escó d'EUPV
Abril de 2019	382.798	14,34	5 / 32	4	Junt amb Podem sota la marca Unides Podem
Novembre de 2019	339.596	13,49	4 / 32	1	Junt amb Podem sota la marca Unides Podem

Evolució del nombre d'escons al Congrés espanyol
Circumscripció / Any	1977	1979	1982	1986	1989	1993	1996	2000	2004	2008	2011	2015	2016	2019	2019
Alacant	1	1	0	0	1	1	1	0	0	0	0	0	3	2	1
Castelló	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	0	1	1	1
València	1	2	0	0	1	2	2	1	1	0	1	0	5	2	2
TOTAL	2	3	0	0	2	3	3	1	1	0	1	0	9	5	4

• Esquerra Unida - L'Entesa
• Compromís pel País Valencià
• L'Esquerra Plural

• Català i Oltra, Lluís. Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional. El cas valencià: discursos polítics sobre la identitat valenciana entre els militants de base del Bloc, EUPV i PSPV-PSOE. Universitat d'Alacant, 2012. 

• Esquerra Unida del País Valencià