Parc Natural del Desert de les Palmes
Tipus | parc natural àrea protegida parc natural | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Plana Alta (País Valencià) | |||
| ||||
Característiques | ||||
Superfície | 3.096,37358 ha | |||
Espècies conservades | alzina surera i carrasca | |||
Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 71219 | |||
Història | ||||
Creació | 1989 | |||
Activitat | ||||
Gestor/operador | Generalitat Valenciana | |||
El Parc Natural del Desert de les Palmes és un parc natural de la Generalitat Valenciana, situat a la comarca de la Plana Alta.[1] Aquest paratge de 3.200 hectàrees,[2] que inclou la serra del Desert de les Palmes i la serra de les Santes,[3] fou declarat parc natural pel govern valencià el 16 d'octubre de 1989.[2]
El nom del parc prové de la serra que el domina, i aquesta el rep per la presència d'una congregació carmelitana, orde que denomina d'aquesta manera als espais dedicats a la retirada espiritual. La segona part del nom és deguda a l'abundància del margalló (Chamaerops humilis), l'única palmera endèmica d'Europa.[1]
Flora
[modifica]La vegetació del parc natural es troba en un estat de regeneració a conseqüència dels greus incendis que va sofrir entre 1985 i 1992,[1] però tot i així encara és molt interessant. El sòl existent permet el creixement de l'alzina surera i de la carrasca, però a causa de la transformació de l'ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seva presència és molt escassa. També hi ha arbusts com l'arboç, el marfull, el matapoll, l'aladern i l'al·lòctona i invasora canya de Sant Joan (Arundo donax).
Fauna
[modifica]La fauna del parc és variada destacant el gripau llevador, el llangardaix ocel·lat, el lludrió ibèric la colobra d'escala entre els rèptils i amfibis. La població d'aus és molt rica destacant l'àguila cuabarrada, el xoric, el tallarol esparverenc, el xot, el mussol, el mussol banyut o el dux entre les rapaços. També són comuns la perdiu, la tórtora, la tallareta, el Jynx torquilla o el corb.
Llocs d'interès
[modifica]La presència de la congregació carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com són el Monestir antic i el Monestir nou.
A més, en el parc es troba un patrimoni arquitectònic important com les runes del Castell de Montornés (Benicàssim) i del de Miravet que daten de l'època musulmana,[2] l'ermita de les Santes (1617).[1][2] També cal destacar-hi el Castell Vell i l'Ermitori de la Magdalena,[1] lloc on es trobava antigament la ciutat de Castelló de la Plana i a la que acudeixen els veïns de la capital en romeria de les canyes durant les festes de la Magdalena des de l'any 1378.[2]
També s'hi ubica el Centre de Conservació de la Tortuga Mediterrània, a prop del monestir carmelita actual.[4]
En la cresta del Desert es troba la Creu del Bartolo, recordant que la creu és signe de vida.
Economia
[modifica]Degut a les necessitats econòmiques que sorgiren a finals del segle xix en la congregació carmelitana, es començà a produir una beguda a partir de diverses plantes de la serra anomenada licor carmelità.
Municipis i accessos
[modifica]Els municipis del parc són: Borriol, Castelló de la Plana, La Pobla Tornesa, Benicàssim i Cabanes, i la majoria del parc queda dividida entre aquests dos darrers.[1]
En estar situat molt a prop de la capital de la Plana, entre la costa i el corredor del Maestrat, el seu accés és molt senzill, tant per l'autovia de la Plana CV-10 (eixides de Cabanes, la Pobla o Borriol) com amb la nacional N-340.[1] L'eixida de l'autopista és la 46 Castelló Nord - Benicàssim.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Plana web oficial». Arxivat de l'original el 2010-03-25. [Consulta: 2 desembre 2009].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Fullet oficial del parc Arxivat 2012-01-12 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Fullet oficial del parc[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ «Plana oficial:llocs d'interès». Arxivat de l'original el 2010-03-25. [Consulta: 2 desembre 2009].