Guennadi Rojdéstvenski

Guennadi Rojdéstvenski

Nom original	(ru) Генна́дий Никола́евич Рожде́ственский
Biografia
Naixement	4 maig 1931 Moscou (Rússia)
Mort	16 juny 2018 (87 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri Vedénskoie
Director d'orquestra Reial Orquestra Filarmònica d'Estocolm
1992 – 1995
Director d'orquestra Capella Simfònica Estatal de Rússia
1983 – 1991
Director d'orquestra Orquestra Simfònica de Viena
1981 – 1982
Director musical Orquestra Simfònica de la BBC
1978 – 1981 ← Aleksandr Gauk – Vladímir Ivànovitx Fedosséiev →
Director d'orquestra Reial Orquestra Filarmònica d'Estocolm
1974 – 1977
Director d'orquestra Orquestra Simfònica del Teatre Bolxoi
1965 – 1970
Director d'orquestra Orquestra Simfònica Txaikovski de la Ràdio de Moscou
1961 – 1974
Director musical Orquestra Simfònica del Teatre Bolxoi
1951 – 1961
Dades personals
Formació	Escola Central de Música Conservatori de Moscou
Activitat
Camp de treball	Música, educació musical, direcció d'orquestra, interpretació de piano, composició i composició musical
Ocupació	director d'orquestra, pedagog musical, compositor, pianista
Activitat	1951 -
Ocupador	Conservatori de Moscou
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Gènere	Música clàssica
Professors	Lev Oborin i Nikolai Anosov (en)
Alumnes	B. Tommy Andersson i Alexander Titov
Instrument	Piano
Família
Cònjuge	Viktorija Valentinovna Postnikova
Fills	Sacha Rojdestvenski
Pares	Nikolai Anosov   i Natalya Rozhdestvenskaya
Premis
(1995)  Premi Estatal de la Federació Russa  Premi Lenin  Orde del Sol Naixent, 3a classe  Orde del Mèrit per la Pàtria de 1a classe  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic  Orde de Ciril i Metodi  Artista d'Honor de l'RSFSR  Oficial de la Legió d'Honor  Artista del Poble de l'RSFSR  Orde per Serveis a la Pàtria de quart grau  Heroi del Treball Socialista  Orde de Lenin  Orde de la Bandera Roja del Treball  Artista del Poble de l'URSS  Orde per Serveis a la Pàtria de tercer grau  Orde per Serveis a la Pàtria de segon grau  medalla Sibelius

Guennadi Rojdéstvenski (rus: Генна́дий Никола́евич Рожде́ственский) (Moscou, 4 de maig de 1931 - Moscou, 16 de juny de 2018)^[1] va ser un director d'orquestra, pianista i compositor rus,^[2] especialista en la interpretació de la música del segle XIX i XX d'autors russos com Txaikovski, Prokófiev, Xostakóvitx, Schnittke, Gubaidúlina o Deníssov. Va ser un dels grans directors d'orquestra de la postguerra, el primer gran director rus que va dirigir una orquestra estrangera, la Simfònica de Moscou, sense abandonar la residència russa. També va ser famós per haver popularitzat la música de compositors prohibits per les autoritats russes com Poulenc, Hindemith i Britten.^[2]

Estudià piano amb Lev Oborin i direcció d'orquestra amb el seu pare que era el director Nikolai Anóssov (1900-1962) en el Conservatori de Moscou. La seva mare era la cantant Natàlia Petrovna. Amb vint anys debutà dirigint el ballet El Trencanous de Txaikovski en el Teatre Bolxoi. Durant el període al Conservatori va dirigir dues vegades l'orquestra estudiantil en actuacions premiades en concursos internacionals de música a Berlín i Bucarest, per la qual cosa ja començà a ser conegut a l'estranger.^[3]

Durant deu anys fou director assistent en el Teatre Bolxoi. Més tard arribaria a ser el director musical del Bolxoi (1964-1970), càrrec que compaginaria amb la seva feina de director artístic de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de l'URSS (1961-1974), on va dirigir l'estrena russa de Guerra i pau de Prokófiev (1959) i d'El somni d'una nit d'estiu de Britten (1965).^[3]

El 1971 va fundar^[3] i accedir al càrrec de director de l'Òpera de Cambra de Moscou.^[4] El 1974 va ser director artístic de la Filharmònica d'Estocolm (1974-1977). De 1978 a 1981, es va fer càrrec de la direcció de l'Orquestra Simfònica de la BBC i de 1981 a 1983 de la Simfònica de Viena. Del 1982 al 1991 va fundar i fou nomenat director de l'Orquestra Simfònica del Ministeri de Cultura de l'URSS.^[3] Des del 1987 va ser professor a l'Accademia Chigiana de Siena (Itàlia). Des del 2012 va dirigir el Teatre de Cambra Acadèmic de Moscou.^[2]

Rojdéstvenski fou un dels intèrprets més interessants en la música russa i estrangera del segle XX. Va enfortir l’interès per obres menys conegudes com la Segona, la Tercera i la Quarta simfonia de Prokófiev, així com diverses obres d’Hindemith, Berg, Schönberg i Martinů, l’òpera Mavra de Stravinski, El jugador de Prokófiev i La voix humaine de Poulenc.^[3]

Al mateix temps va promoure les obres de la generació més jove de compositors russos, incloses les obres de Rodion Sxedrín, Edvard Mirzoyan, Gueorgui Kantxeli, Edgar Oganesian, Miroslav Skorik, Serguei Slonimski i altres; el 1991 va dirigir l'estrena de Jacob's Ladder de Dmitri Smirnov al Queen Elizabeth Hall de Londres.^[3]

Es casà en primeres núpcies amb la ballarina Nina Timoféieva i en segones amb la pianista Viktória Póstnikova. Va ser nomenat Artista Popular el 1966 i va rebre el Premi Lenin el 1970.^[5]

Rojdéstvenski va enregistrar més de 700 discos i CD. Va gravar tots els cicles de simfonies de Prokófiev, Xostakóvitx, Mahler, Glazunov, Bruckner. També va gravar moltes obres de Schnittke, que va dir sobre Rojdéstvenski: «... Podeu dir que la meva feina com a compositor gairebé tot depenia del contacte amb ell i de les nombroses converses que hi havia en aquell moment ... Rojdéstvenski va tenir una enorme influència en mi ...» (Vida musical. 1991. núm. 13-14. P. 3).^[6]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guennadi Rojdéstvenski