[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Graf (títol)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Corona heràldica de graf

Graf (femení: Gräfin) és un títol històric de la noblesa alemanya i més tard també de la noblesa russa, normalment traduït com a «comte».[1] Considerat com a intermedi entre els rangs nobles, el títol és sovint tractat com l'equivalent al títol britànic de comte (la versió femenina del qual és «comtessa»).

Durant l'existència del Sacre Imperi i fins al final del feudalisme, aquesta denominació es va combinar amb altres termes que, per una banda, denotaven una jurisdicció o una àrea de responsabilitat i, per l'altra, s'associaven a concessions especials de l'autoritat o rang. L'alta noblesa incloïa aquells comtes que governaven territoris imperials immediats d'"extensió i importància príncipesques" pels quals tenien un seient i vot a la Dieta Imperial.

Etimologia i origen

[modifica]

La paraula Graf deriva de grave , que sol derivar del llatí: graphio. Graphio al seu torn es creu que prové del títol romà d'Orient grapheus, que en última instància deriva del verb grec γρᾰ́φειν (graphein) 'escriure'.[2] S'han donat altres explicacions, però; Jacob i Wilhelm Grimm, tot i notar el potencial d'una derivació grega, van suggerir una connexió amb el gòtic gagrêfts, que significa 'decisió, decret'. Tanmateix, els Grimm van preferir una solució que permetés una connexió amb l'Anglès antic reeve , en què el ge- és un prefix, i que els Grimm deriven del protogermànic *rōva 'nombre'.[3]

Història

[modifica]

El títol comtal de Graf és comú a diversos territoris europeus on l'alemany era o és la llengua oficial o vernacular, incloent Àustria, Alemanya, Suïssa, Luxemburg, Liechtenstein, Alsàcia, els estats bàltics i altres antigues terres de la corona dels Habsburg. A Alemanya tots els privilegis legals de la noblesa han estat abolits oficialment des de l'agost de 1919 i Graf, com qualsevol altre títol hereditari, es tracta com a part del cognom legal.[4] A Àustria el seu ús està prohibit per llei, com amb tots els títols hereditaris i partícules nobiliàries. A Suïssa el títol no està reconegut per la llei. A les monarquies de Bèlgica, Liechtenstein i Luxemburg, on l'alemany és una de les llengües oficials, el títol continua sent reconegut, utilitzat i, ocasionalment, atorgat pel fons honorum nacional, el monarca regnant.

A l'Edat Mitjana un Graf generalment governava un territori conegut com a Grafschaft ('comtat'). Al Sacre Imperi Romanogermànic molts comtes imperials (Reichsgrafen) van mantenir una autoritat gairebé sobirana a les seves terres fins que el Congrés de Viena els va subordinar a monarques més importants i veïns a través del procés de mediatització alemany de 1815, preservant la seva preferència, assignant representació familiar a les legislatures locals, algunes immunitats jurisdiccionals i el prestigiós privilegi d'Ebenbürtigkeit . A les regions d'Europa on els nobles en realitat no exercien Landeshoheit sobre la població, el Graf va mantenir durant molt de temps privilegis feudals específics sobre la terra i als pobles del seu comtat, com ara els drets al servei dels pagesos, a les quotes periòdiques per l'ús d'infraestructura comuna com la fusta, els molins, els pous i les pastures.

Aquests drets es van anar erosionant gradualment i van ser eliminats en gran part abans o durant el segle XIX, deixant el Graf amb pocs privilegis legals més enllà de la propietat de la terra, encara que les finques com tals a les terres de parla alemanya eren sovint substancials. No obstant això, diversos governants de les terres de parla alemanya van concedir el títol hereditari de Graf als seus súbdits, especialment després de l'abolició del Sacre Imperi Romanogermànic el 1806. Encara que no tenien el prestigi i els poders dels antics comtes imperials, van continuar sent membres legals de la noblesa local, amb dret als privilegis menors reconeguts a la cort del governant. El títol, traduït com a «comte», era generalment acceptat i utilitzat en altres països per costum.

Molts comtes continentals d'Alemanya i Àustria es van anomenar Graf sense cap titulació addicional. Excepte al Regne de Prússia a partir del segle XIX, el títol de Graf no estava restringida per la primogenitura: era heretada per tots els descendents legítims de la línia masculina del titular original; els mascles també heretaven una part aproximadament igual de la riquesa i els béns de la família. Normalment un sufix amb guionet indicava quina de les terres familiars tenia una línia particular de comtes, per exemple Castell-Rudenhausen.

Al Sacre Imperi Romanogermànic, alguns comtes van prendre o se'ls va concedir variacions úniques del títol gräfliche, sovint relacionat amb un domini específic o jurisdicció de responsabilitat, per exemple Landgraf, Markgraf, Pfalzgraf (Comte Palatí), Burggraf, Wildgraf, Waldgraf, Altgraf, Raugraf, etc. Encara que com a títol Graf està ordenat oficialment, per sota dels d'Herzog (duc) i Fürst (príncep), l'emperador del Sacre Germànic va poder reconèixer i va reconèixer concessions úniques d'autoritat o rang a alguns d'aquests nobles, elevant-los a l'estatus de gefürsteter Graf o «comte príncep». Però un títol grafliche amb aquest prefix no sempre significava un rang superior al comital o pertinença a l'Hochadel. Només el més important d'aquests títols, històricament associat a graus de sobirania, es va mantenir en ús al segle XIX, concretament els Markgraf i Landgraf.

A Rússia, el títol de Graf (rus: Граф; femení: Графиня, romanitzat Grafinya) va ser introduït per Pere el Gran. El primer graf (o comte) rus va ser Boris Petrovich Sheremetev, elevat a aquesta dignitat el 1706 per a la pacificació de l'Aixecament d'Astrakhan. Aleshores, Pere va concedir sis dignitats de graf més. Inicialment, quan algú va ser elevat a la dignitat de graf de l' Imperi Rus, es requeria l'elevat reconeixement per part de l'emperador alemany amb la mateixa dignitat del Sacre Imperi Romanogermànic. Posteriorment, aquesta darrera va deixar de ser obligatòria.[5]

Títols nobiliaris que contenen el terme Graf

[modifica]

Alguns són d'aproximadament rang comtal, alguns són superiors i altres inferiors. Entre altres, podem trobar:

  • Alt = antic, antics o originals (i per tant "venerable"); en derivà altgraf. Per exemple, Altgraf zu Salm o comte de Salm antic, original.
  • Burg = Burg (generós), castell o fortalesa; en derivà burggraf (en català, burggravi).
  • Terreny = país; en derivà landgraf (en català, landgravi)
  • Marca = Marca (territori), una província de la frontera (a l'est seria Prússia, a l'oest Valenciennes); en derivà markgraf (en català, marcgravi[6] o marquès).
  • Pfalz = palau del sobirà; en derivà pfalzgraf (en català, el comte palatí), que van rebre el seu despatx en la quota del sobirà, i es van ubicar entre els ducs).
  • Brut = Rau (originalment en nous territoris al país de muntanya); en derivà raugraf (en català, raugravi). Es coneixen des del segle x, i va tenir la ciutat d'Alzey, Geraiersheim, Creutznach, Simmeren, Rockenhausen, Beimberg que van formar el que es va anomenar el raugraviat. Els seus actius eren, en part, els electors del Kurpfalz. L'Elector Palatí Carles Lluís renovà el 1667 el títol de raugravi a favor de la seva esposa morganàtica, Degenfeld Louise, que es denominà la raugravina. El raugravis encara tenen representants a alguns llocs d'Europa.
  • Rin = Rin (riu); en derivà rheingraf (en català, ringravi). El 1400, els ringravis també van heretar el títol i les possessions dels wildgravis de Daun i Kirbourg. Al segle xvi, per matrimoni, van rebre la meitat del comtat de Salm a Lorena, on es van establir, i per tant s'anomenaren Wild i Ringravis, comtes de Salm.
  • Wald = bosc (comes nemoris); en derivà waldgraf.
  • Wild = Wild (en els Nous Territoris); en derivà Wildgraf (en català, wildgravi), relacionat amb el títol de ringravi.

Referències

[modifica]
  1. «What does graf mean?». [Consulta: 3 gener 2022].
  2. «Duden»..
  3. Grimm, Jacob. «Deutsches Wörterbuch».
  4. Weimar Constitution Article 109, sentence 2
  5. Arsenyev i Petrushevsky, 1893.
  6. «Marcgravi». GEC. [Consulta: 5 octubre 2023].