Supergrup dels amfíbols

Supergrup dels amfíbols
Grup de minerals
Hornblenda
Fórmula química	AX₂Z₅((Si,Al,Ti)₈O22)(OH,F,Cl,O)₂
Classificació
Categoria	inosilicats
Propietats
Més informació
Símbol	Amp
Referències	[1]

El supergrup dels amfíbols és un extens i complex grup de minerals inosilicats. Els exemplars que hi formen part estan compostos d'una doble cadena de tetraedres de SiO₄ que normalment contenen ions de ferro i/o magnesi a la seva estructura cristal·lina.

Els amfíbols cristal·litzen en dos sistemes: monoclínic i ortoròmbic. En la seva composició química són similars als piroxens, amb la diferència que els amfíbols tenen hidroxil (OH) o halògens (F, Cl) i que tenen estructura en doble cadena (no pas simple com els piroxens). Els amfíbols són els components principals de les amfibolites.

El terme amfíbol deriva del grec: αμφιβολος - amphibolos (que significa ambigu) i va ser usat per René Just Haüy per incloure la tremolita, actinolita, turmalina i hornblenda. Amb el nom d'amfíbol, Haüy feia al·lusió a la varietat de composició i aparença d'aquests minerals. Actualment amfíbol s'aplica a tot el grup.

La classificació dels amfíbols, atesa la complexitat de llur estructura és una operació difícil. La tasca la porta a terme una subcomissió específica de l'AMI. El més recent (que data de 2012) identifica els amfíbols amb un supergrup dividit en dos grups que al seu torn es divideixen en diversos subgrups.^[2] La fórmula química general del supergrup dels amfíbols és: AB₂C₅T₈O₂₂W₂^[2] on:

• A = Ø, ${\displaystyle {\ce {Na+}}}$, ${\displaystyle {\ce {K+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Ca^2+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Pb^2+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Li+}}}$
• B = ${\displaystyle {\ce {Na+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Ca^2+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Mn^2+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Fe^2+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Mg^2+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Li+}}}$
• C = ${\displaystyle {\ce {Mg^2+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Fe^2+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Mn^2+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Al^3+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Fe^3+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Mn^3+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Ti^4+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Li+}}}$
• T = ${\displaystyle {\ce {Si^4+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Al^3+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Ti^4+}}}$, ${\displaystyle {\ce {Be^2+}}}$
• W = ${\displaystyle {\ce {OH-}}}$, ${\displaystyle {\ce {F-}}}$, ${\displaystyle {\ce {Cl-}}}$, ${\displaystyle {\ce {O^2-}}}$.

El supergrup dels amfíbols es troba dividit en dos grans grups: el grup dels amfíbols amb (O) dominant i el grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant. Cadascun d'aquests dos grups també està subdividit en altres més petits. Des del mes d'agost de 2024 també hi ha una espècie dins aquest supergrup que no es troba englobada en cap dels grups, l'escandiofluoroeckermannita.^[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, els minerals d'aquest grup pertanyen a "09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O₁₁; clinoamfíbols».

El grup dels amfíbols amb (O) dominant conté els minerals amfíbols amb ^WO^2- > ^W((OH)+F+Cl)^2-. Aquest grup va ser aprovat i publicat per l'IMA l'any 2012. Està format per dos grups, el grup del nom arrel kaersutita i el grup del nom arrel obertiïta, a més d'altres sis espècies que no pertanyen a cap d'aquests dos grups.^[4]

El grup del nom arrel kaersutita està format per tres espècies de minerals: la ferrikaersutita, la ferrokaersutita i la kaersutita.^[5] Els minerals d'aquest grup són amfibols amb ^WO^2- dominant amb calci dominant. La ferrokaersutita és una espècie que no està aprovada encara per l'IMA.^[6]

Espècie	Fórmula
Ferrikaersutita	NaCa₂(Mg₃Fe3+Ti)(Si₆Al₂O22)O₂
Ferrokaersutita	NaCa₂(Fe2+ 3AlTi)(Si₆Al₂O22)O₂
Kaersutita	NaCa₂(Mg₃AlTi4+)(Si₆Al₂)O22O₂

Els minerals d'aquest grup, tot i no ser gaire habituals, es troben distribuits per tot el planeta i s'han arribat a trobar fins i tot a l'Antàrtida. També se n'han recuperat exemplars a la Lluna.^[7] Als territoris de parla catalana se n'ha trobat kaersutita a dos indrets: al Coll des Colomines, a la localitat de Sant Llorenç de Cerdans (Ceret, Pirineus Orientals), i a l'Illa Grossa dels illots Columbrets, al terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta).

El grup del nom arrel obertiïta està format per tres espècies de minerals: la ferriobertiïta, la ferroferriobertiïta i la manganiobertiïta.^[8] Els minerals d'aquest grup són amfibols amb ^WO^2- dominant amb sodi dominant.

Espècie	Fórmula
Ferriobertiïta	NaNa₂(Mg₃Fe3+Ti)Si₈O22O₂
Ferroferriobertiïta	NaNa₂(Fe2+ 3Fe3+Ti)Si₈O22O₂
Manganiobertiïta	NaNa₂(Mg₃Mn3+Ti4+)Si₈O22O₂

Els minerals d'aquest grup són molt rars i només se n'han trobat a Alemanya, Rússia i els Estats Units.

Hi ha altres sis espècies que no es troben englobades en cap dels altres dos grups i que són també amfíbols amb (O) dominant: la manganidellaventuraïta, la manganomanganiungarettiïta, l'oxomagnesiohastingsita, l'oxopargasita, la potassicjeanlouisita i la potassicmanganomanganiungarettiïta.

Espècie	Fórmula
Manganidellaventuraïta	NaNa₂(MgMn3+ 2Ti4+Li)Si₈O22O₂
Manganomanganiungarettiïta	NaNa₂(MnMn2+ 2Mn3+ 3)Si₈O22O₂
Oxomagnesiohastingsita	NaCa₂(Mg₃(Fe3+ 2-x,Tix))₅(Si₆Al₂O22)O₂
Oxopargasita	NaCa₂(Mg₃(Al₂,Tix))₅(Si₆Al₂O22)O₂
Potassicjeanlouisita	K(NaCa)(Mg₄Ti)Si₈O22O₂
Potassicmanganomanganiungarettiïta	KNa₂(Mn3+ 2Mn3+ 3)Si₈O22O₂

Els membres d'aquest grup segueixen la fórmula A_0-1X₂Z₅T₈O₂₂(OH,F,Cl)₂. Aquest grup conté sis subgrups, que es distingeixen en funció del seu element dominant en la posició X (posició B segons l'IMA). Aquests subgrups es tornen a dividir en «grups de nom arrel» en funció de la distribució de les valències a les posicions A i Z (posició C a l'IMA).

Amb fórmula AnCa₂(Z2+
5-mZ3+
m)(Si_8-(n+m)Al_(n+m))(OH,F,Cl)₂, el subgrup d'amfíbols de calci és un dels subgrups que pertanyen al grup d'amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant. Es defineix per tenir Ca>1,5 apfu (àtoms per fórmula unitària) en posició X (posició B per l'IMA).^[9] Aquest subgrup està dividit en set grups:

• Grup del nom arrel cannilloïta
• Grup del nom arrel edenita
• Grup del nom arrel hastingsita
• Grup del nom arrel hornblenda
• Grup del nom arrel pargasita
• Grup del nom arrel sadanagaïta
• Grup del nom arrel tschermakita

El grup del nom arrel cannilloïta està format per minerals Sistema monoclínics del subgrup d'amfíbols de calci amb A(Ca)≥0,5 apfu i C0,5≤(Al+Fe³⁺+2Ti) ≤1,5. Els minerals canilloítics es defineixen pel seu element divalent i trivalent dominant en posició C i l'element dominant en posició W. Està format per quatre espècies: la cannilloïta, la ferrocannilloïta, la ferroferricannilloïta i la fluorocannilloïta, sent aquesta darrera espècie l'única que s'ha trobat a la natura.^[10]

Espècie	Fórmula
Cannilloïta	CaCa₂(Mg₄Al)(Si₅Al₃O22)OH₂
Ferrocannilloïta	CaCa₂(Fe2+ 4Al)(Si₅Al₃O22)OH₂
Ferroferricannilloïta	CaCa₂(Fe2+ 4Fe3+)(Si₅Al₃O22)OH₂
Fluorocannilloïta	CaCa₂(Mg₄Al)(Si₅Al₃)O22F₂

Els minerals d'aquest grup tenen una ocupació en la posició A igual o superior a 0,5 apfu (^ANa + K + 2Ca)≥0,5 apfu) i ^C(Al+Fe³⁺+2Ti) ≤0,5 apfu. Els minerals edenítics es defineixen pel seu element dominant a la posició A, posició C i posició W. Existeixi una sèrie de solució sòlida entre tots els membres d'aquesta sèrie.^[11] El grup està format per cinc espècies: edenita, ferroedenita, ferrofluoroedenita, fluoroedenita i potassicferrocloroedenita.

Espècie	Fórmula
Edenita	NaCa₂Mg₅(Si₇Al)O22OH₂
Ferroedenita	NaCa₂Fe2+ 5(Si₇Al)O22OH₂
Ferrofluoroedenita	NaCa₂Fe2+ 5(AlSi₇O22)F₂
Fluoroedenita	NaCa₂Mg₅(Si₇Al)O22F₂
Potassicferrocloroedenita	KCa₂Fe2+ 5(AlSi₇AlO22)Cl₂

Els membres d'aquest grup, tot i no ser gaire habituals, han estat descrits a tots els continents del planeta inclosa l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat únicament ferroedenita a l'Illa Grossa dels illots Columbrets, al terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta).

Els minerals d'aquest grup es defineixen amb 0,5 ^A(Na + K + 2Ca) <1,5 on Na o K és dominant i amb la posició Z (posició C per l'IMA) ocupada per Mg o Fe²⁺ com a ions divalents dominants i 0,5 ^Z(Al + Fe³⁺ + Cr + 2Ti) <1,5 on Fe³⁺ és dominant. W pot contenir (OH), F o Cl.^[12] El grup està format per vuit espècies: fluorohastingsita, hastingsita, magnesiofluorohastingsita, magnesiohastingsita, potassicclorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassichastingsita i potassicmagnesiohastingsita.

Espècie	Fórmula
Fluorohastingsita	NaCa₂(Fe2+ 4Fe3+)(Al₂Si₆O22)F₂
Hastingsita	NaCa₂(Fe2+ 4Fe3+)(Si₆Al₂)O22OH₂
Magnesiofluorohastingsita	NaCa₂(Mg₄Fe3+)(Si₆Al₂)O22F₂
Magnesiohastingsita	NaCa₂(Mg₄Fe3+)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
Potassicclorohastingsita	KCa₂(Fe2+ 4Fe3+)(Si₆Al₂)O22Cl₂
potassicfluorohastingsita	KCa₂(Fe2+ 4Fe3+)(Si₆Al₂)O22F₂
Potassichastingsita	KCa₂(Fe2+ 4Fe3+)(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Potassicmagnesiohastingsita	KCa₂(Mg₄Fe3+)(Si₆Al₂)O22(OH)₂

Els minerals d'aquest grup es troben distribuits també per tot el planeta. Als territoris de parla catalana l'únic component d'aquest grup que ha estat descrit és la hastingsita, que ha estat trobada a Felluns (Prada, Pirineu Oriental); al massís del Canigó, a la localitat de Vernet; a la glacera del Canigó, a Taurinyà (Pirineu Oriental); i a l'Illa Grossa dels Columbrets, al terme municipal de Castelló de la Plana (Plana Alta).

Els minerals del grup del nom arrel hornblenda són amfíbols de calci amb ^A(Na+K+2Ca)≤0,5apfu i 0,5≤^Z(Al+Fe³⁺+2Ti)≤1,5 apfu. Els membres individuals del grup es defineixen pels seus elements dominants en les posicions Z i W.^[13] El grup el formen vuit espècies: ferroferrifluorohornblenda, ferroferrihornblenda, ferrofluorohornblenda, ferrohornblenda, magnesioferrifluorohornblenda, magnesioferrihornblenda, magnesiofluorohornblenda i magnesiohornblenda.

Espècie	Fórmula
Ferroferrifluorohornblenda	◻Ca₂(Fe2+ 4Fe3+)(AlSi₇O22)F₂
Ferroferrihornblenda	◻Ca₂(Fe2+ 4Fe3+)(AlSi₇O22)(OH)₂
Ferroferrihornblenda	◻Ca₂(Fe2+ 4Al)(AlSi₇O22)F₂
Ferrohornblenda	◻Ca₂(Fe2+ 4Al)(SiAl)O22)(OH)₂
Magnesioferrifluorohornblenda	{Ca₂}{Mg₄Fe3+}(AlSi₇O22)F₂
Magnesioferrihornblenda	◻Ca₂(Mg₄Fe3+)(AlSi₇O22)(OH)₂
Magnesiofluorohornblenda	(Na,K)1-xCa₂Mg₅(Si₇Al)O22F₂
Magnesiohornblenda	◻Ca₂(Mg₄Al)(Si₇Al)O22)(OH)₂

De tots els minerals que formen aquest grup se n'han trobat dues espècies als territoris de parla catalana: magnesiohornblenda als jaciments de Coma Fosca, Sant Miquel i Roca de Ponent de la localitat de Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), i ferrohornblenda a quatre indrets: Casteil, al districte de Prada (Pirineus Orientals); Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), igual que la magnesiohornblenda; a la pedrera Los Serranos, a la localitat d'Albatera (Baix Segura); i a la pedrera Los Tenderos, a Altura (Alt Palància).

Els minerals d'aquest grup es defineixen amb 0,5<^A(Na+K+2Ca)<1,5 on Na o K és dominant i amb la posició C ocupada per Mg o Fe²⁺ com a ions divalents dominants i 0,5 ^C(Al+Fe³⁺+Cr³⁺+V³⁺+2Ti)<1,5 on Al és dominant, excepte a la cromiopargasita i a la vanadiopargasita, que tenen i V³⁺ respectivament com a ió trivalent dominant en posició Z (posició C per l'IMA).^[14] Aquest grup està integrat per dotze espècies minerals: cromiopargasita, ferrocloropargasita, ferrofluoropargasita, ferropargasita, fluoropargasita, manganipargasita, pargasita, potassiccloropargasita, potassicferropargasita, potassicfluoropargasita, potassicpargasita i vanadiopargasita.

De tots aquests minerals només dues espècies han estat trobada als territoris de parla catalana:

• la pargasita, en tres indrets: les mines de Costabona (Prats de Molló i la Presta, Vallespir), a Castell de Vernet (Conflent) i a les Columbrets (Castelló de la Plana, Plana Alta).
• la ferropargasita, tan sols a la mina Joaquina (Bellmunt del Priorat, Priorat).

Els minerals del grup del nom arrel sadanagaïta es defineixen com a minerals amfíbols amb 0,5<^A(Na+K+2Ca) on el Na o el K és dominant i amb 1,5<^Z(Al+Fe³⁺+2Ti), on Al o Fe³⁺ són dominants. La posició W pot contenir (OH), F o Cl.^[15] Els grup està format per 15 espècies: ferrifluorosadanagaïta, ferrisadanagïta, ferroclorosadanagaïta, ferroferrifluorosadanagaïta, ferroferrisadanagaïta, ferrofluorosadanagaïta, ferro-sadanagaïta, fluorosadanagaïta, potassicclorosadanagaïta, potassicferrisadanagaïta, potassicferroclorosadanagaïta, potassicferroferrisadanagaïta, potassicferrosadanagaïta, potassicsadanagaïta i sadanagaïta.

Els jaciments d'aquests minerals són molt rars.

Els minerals del grup del nom arrel tschermakita es defineixen com amfíbols de calci amb ^A(Na+K+2Ca)≤0,5 apfu i 1,5≤^Z(A+Fe³⁺+2Ti) apfu. Els minerals individuals es defineixen pel seu element dominant a la posició A, Z²⁺ (per l'IMA és C²⁺) i W.^[16] Els grup està format per 8 espècies: ferrifluorotschermakita, ferritschermakita, ferroferrifluorotschermakita, ferroferritschermakita, ferrofluorotschermakita, ferrotschermakita, fluorotschermakita i tschermakita.

Espècie	Fórmula
Ferrifluorotschermakita	◻{Ca₂}{Mg₃Fe3+ 2}(Al₂Si₆O22)F₂
Ferritschermakita	◻{Ca₂}{Mg₃Fe3+ 2}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Ferroferrifluorotschermakita	◻{Ca₂}{Fe2+ 3Fe3+ 2}(Al₂Si₆O22)F₂
Ferroferritschermakita	◻{Ca₂}{Fe2+ 3Fe3+ 2}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Ferrofluorotschermakita	◻{Ca₂}{Fe2+ 3Al₂}(Al₂Si₆O22)F₂
Ferrotschermakita	◻{Ca₂}{Fe2+ 3Al₂}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Fluorotschermakita	◻{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₂Si₆O22)F₂
Tschermakita	◻{Ca₂}{Mg₃Al₂}(Al₂Si₆O22)(OH)₂

Dins el subgrup d'amfíbols de calci hi ha algunes espècies que no formen part de cap dels set grups mencionats abans. Aquestes espècies són l'actinolita, la ferroactinolita, la joesmithita, la manganoactinolita i la tremolita.

Espècie	Fórmula
Actinolita	◻Ca₂(Mg4,5-2,5Fe0,5-2,5)Si₈O22OH₂
Ferroactinolita	◻Ca₂Fe2+ 5Si₈O22OH₂
Joesmithita	Pb2+Ca₂(Mg₃Fe3+ 2)(Si₆Be₂)O22(OH)₂
Manganoactinolita	◻Ca₂(Mg,Mn,Fe)₅(Si₈O22)(OH)₂
Tremolita	{Ca₂}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂

Als territoris de parla catalana han estat descrites tres d'aquestes espècies:

• l'actinolita, àmpliament distribuida pel territori: a les mines de Costabona, a Prats de Molló i la Presta (Vallespir); a Roca Gelera, a Reiners (Ceret, Pirineus Orientals); a Fossa del Gegant, a Fontpedrosa (Conflent); al camp de pegmatites de Planeses (Prada, Pirineus Orientals); al Pic Barbet i a Costa de Sant Jaume, a Taurinyà (Prada, Pirineus Orientals); a les mines de coure de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona); a les pedreres de Gualba (Vallès Oriental); a Sant Feliu de Buixalleu (Selva); a la mina de Can Llebó, entre els municipis de Sant Martí Sacalm i Susqueda (La Selva); a la mina Roca del Turó, a Espinavell (Ripollès); a la mina Victòria, a Arres (Vall d'Aran); a la mina Margalida, a Bossòst (Vall d'Aran); a Casterner de les Olles, a Tremp (Pallars Jussà); a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà); a la mina Serrana, a El Molar (Priorat); a la mina Bessó, a Ulldemolins (Priorat); a la pedrera San Anton, a Oriola (Baix Segura); a la pedrera Los Arenales, a Toràs (Alt Palància); i a la pedrera Tozal Negro, a Barxeta (La Costera).
• la ferroactinolita, a tres indrets: Les Collades, al poble de Casterner de les Olles, dins el terme municipal de Tremp (Pallars Jussà); a la mina Joaquina, a Bellmunt del Priorat (Priorat); i a la mina Bessó, a Ulldemolins (Priorat).
• la tremolita, en una distribució semblant a l'actinolita ja que acostuma a formar sèrie de solució sòlida: Mas Carbonell (Montboló, Vallespir), Costabona (Prats de Molló i la Presta, Vallespir), Estagell (Rosselló), Fontpedrosa (Conflent), Mosset (Conflent), Cambra d'Aze (Sant Pere dels Forcats, Conflent), Pic Barbet (Taurinyà, Conflent), Gualba (Vallès Oriental), Can Llebó (Sant Martí Sacalm-Susqueda, Selva), mina * la tremolita, en una distribució semblant a l'actinolita ja que acostuma a formar sèrie de solució sòlida: Mas Carbonell (Montboló, Vallespir), Costabona (Prats de Molló i la Presta, Vallespir), Estagell (Rosselló), Fontpedrosa (Conflent), Mosset (Conflent), Cambra d'Aze (Sant Pere dels Forcats, Conflent), Pic Barbet (Taurinyà, Conflent), Gualba (Vallès Oriental), Can Llebó (Sant Martí Sacalm-Susqueda, Selva), mina Roca del Turó (Espinavell, Ripollès), Pic de l'Infern (Queralbs, Ripollès), pedrera d'en Felinc (Setcases, Ripollès), mina Victòria (Arres, Vall d'Aran), mina Margalida (Bossòst, Vall d'Aran), mines de Liat (Vielha e Mijaran, Vall d'Aran), Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà), pedrera Los Serranos (Albatera, Baix Segura) i la pedrera Los Tenderos (Altura, Alt Palància).

Amb fórmula A_n(Li₂)(Z2+
3+n-2mZ3+
2-n+mLi_m)(Si₈O₂₂)(OH,F,Cl)₂, el subgrup d'amfíbols de liti és un dels subgrups pertanyents al grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant, i es defineix amb Li com a element dominant en la posició X (posició B segons l'IMA).^[17] Aquest subgrup està dividit en tres grups:

• Grup del nom arrel clinoholmquistita
• Grup del nom arrel holmquistita
• Grup del nom arrel pedrizita

Els minerals del grup del nom arrel clinoholmquistita reben el seu nom per la seva estructura monoclínica i per la seva relació composicional amb el grup holmquistita. Són amfíbols monoclínics de liti definits amb: ^A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu, i ^ZLi<0,5 apfu.^[18] El grup està format per sis espècies minerals: clinoferrifluoroholmquistita, clinoferriholmquistita, clinoferroferrifluoroholmquistita, clinoferroferriholmquistita, clinoferrofluoroholmquistita i clinofluoroholmquistita.

Espècie	Fórmula
Clinoferrifluoroholmquistita	◻{Li₂}{Mg₃Fe3+ 2}(Si₈O22)F₂
Clinoferriholmquistita	◻{Li₂}{Mg₃Fe3+ 2}(Si₈O22)(OH)₂
Clinoferroferrifluoroholmquistita	◻{Li₂}{Fe2+ 3Fe3+ 2}(Si₈O22)F₂
Clinoferroferriholmquistita	◻{Li₂}{Fe2+ 3Fe3+ 2}(Si₈O22)(OH)₂
Clinoferrofluoroholmquistita	◻{Li₂}{Fe2+ 3Al₂}(Si₈O22)F₂
Clinofluoroholmquistita	◻{Li₂}{Mg₃Al₂}(Si₈O22)F₂

Dues d'aquestes espècies van ser descobertes a Arroyo de la Yedra, al municipi de Manzanares el Real, a la Comunitat de Madrid.

Amb fórmula ◻{Li₂}{Z2+
3Z3+
2}(Si₈O₂₂)(OH)₂, els minerals d'aquest grup són amfíbols ortoròmbics del subgrup d'amfíbols de liti, que es defineixen pels elements dominants a les posicions Z²⁺ i Z³⁺ (posicions C²⁺ i C³⁺ per l'IMA).^[19] Aquest grup està format per quatre espècies: ferriholmquistita, ferroferriholmquistita, ferroholmquistita i holmquistita.

Espècie	Fórmula
Ferriholmquistita	◻{Li₂}{Mg₃Fe3+ 2}(Si₈O22)(OH)₂
Ferroferriholmquistita	◻{Li₂}{Fe2+ 3Fe3+ 2}(Si₈O22)(OH)₂
Ferroholmquistita	◻{Li₂}{Fe2+ 3Al₂}(Si₈O22)(OH)₂
Holmquistita	◻{Li₂}{Mg₃Al₂}(Si₈O22)(OH)₂

Aquests minerals són amfíbols de liti, amb fórmula ALi₂(LiZ2+
2Z3+
2)(Si₈O₂₂)(OH,F,Cl)₂, definits amb: ^A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i ^ZLi>0,5 apfu. El grup està format per vuit espècies: ferrifluoropedrizita, ferripedrizita, ferroferrifluoropedrizita, ferroferripedrizita, ferrofluoropedrizita, ferropedrizita, fluoropedrizita i pedrizita. Reben el nom de la principal espècie del grup: la pedrizita, que, al seu torn, anomenada així pel massís de La Pedriza, a la Sierra de Guadarrama (Espanya).^[20]

Espècie	Fórmula
Ferrifluoropedrizita	NaLi₂(LiMg₂Fe3+ 2)(Si₈O22)F₂
Ferripedrizita	[Na][Li₂][Mg₂Fe3+ 2Li](Si₈O22)(OH)₂
Ferroferrifluoropedrizita	NaLi₂(LiFe2+ 2Fe3+ 2)(Si₈O22)F₂
Ferroferripedrizita	[Na][Li₂][Fe2+ 2Fe3+ 2Li](Si₈O22)(OH)₂
Ferrofluoropedrizita	Na(Li₂)(Fe2+ 2Al₂Li)(Si₈O22)F₂
Ferropedrizita	NaLi₂(Fe2+ 2Al₂Li)(Si₈O22)(OH)₂
Fluoropedrizita	NaLi₂(Mg₂Al₂Li)(Si₈O22)F₂
Pedrizita	NaLi₂(LiMg₂Al₂)(Si₈O22)(OH)₂

Amb fórmula A_n(X₂)(Z2+
5-mZ3+
m)Si_8-(n+m)Al_(n+m)O₂₂(OH)₂, els amfíbols del subgrup magnesi-ferro-manganès es defineixen amb Mg, Fe o Mn com a element dominant en la posició B, o ^B(Ca + ΣM²⁺)/ΣB ≥ 0,75, ^BΣM²⁺/ΣB>^BCa/ΣB, on M és Mg, Fe i Mn.

Aquest subgrup està dividit en quatre grups:

• Grup del nom arrel antofil·lita
• Grup del nom arrel gedrita
• Grup del nom arrel papikeïta
• Grup del nom arrel suenoïta

Amb fórmula ◻{X₂}{Z₅}(Si₈O₂₂)(OH)₂, aquests minerals són amfíbols ortoròmbics de magnesi-ferro-manganès amb simetria de grups espacials Pnma o Pnmn. S'assumeix el grup espacial Pnma i el grup espacial Pnmn (si és determinat) s'indica amb el prefix «proto».^[21] Aquest grup està format per quatre espècies: antofil·lita, ferroantofil·lita, protoantofil·lita i protoferroantofil·lita.

Espècie	Fórmula
Antofil·lita	◻{Mg₂}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂
Ferroantofil·lita	◻{Fe2+ 2}{Fe2+ 5}(Si₈O22)(OH)₂
Protoantofil·lita	◻{Mg₂}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂
Protoferroantofil·lita	◻{Fe2+ 2}{Fe2+ 5}(Si₈O22)(OH)₂

Els minerals d'aquest grup són amfíbols ortoròmbics definits amb ^A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i ^Z(Al+Fe³⁺+2Ti)>1 apfu. El grup l'integren dues espècies: la ferrogedrita i la gedrita.

Espècie	Fórmula
Ferrogedrita	◻{Fe2+ 2}{Fe2+ 2Al2}(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Gedrita	◻{Mg₂}{Mg₃Al₂}(Al₂Si₆O22)(OH)₂

De les dues espècies només la gedrita ha estat descrita als territoris de parla catalana, en unes mostres procedents del Cap de Creus (Alt Empordà).

Els minerals del grup del nom arrel papikeïta són amfíbols ortoròmbics definits amb ^A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i ^Z(Al+Fe³⁺+2Ti)>1 apfu,^[22] i està format per dues espècies: la ferropapikeïta i la papikeïta.

Espècie	Fórmula
Ferropapikeïta	NaFe2+ 2(Fe2+ 3Al₂)(Si₅Al₃O22)(OH)₂
Papikeïta	NaMg₂(Mg₃Al₂)(Al₃Si₅O22)(OH)₂

Aquest grup comprèn amfíbols monoclínics i ortoròmbics del subgrup amfibol magnesi-ferro-manganès amb Mn com a catió dominant en posició B. Els minerals d'aquest grup de noms arrel poden tenir simetria de grup espacial Pnma o Pnmn (nom prefixat amb «proto». Es defineixen com ☐{X₂}{Z₅}(Si₈O₂₂)(OH)₂ amb A: (Na+K+2Ca) <0,5, X: Mn>1 i Z: (Al+Fe³⁺+2Ti)<1 apfu. Aquest grup està format per quatre espècies: clinoferrosuenoïta, clinosuenoïta, protoferrosuenoïta i suenoïta.

Espècie	Fórmula
Clinoferrosuenoïta	◻{Mn2+ 2}{Fe2+ 5}(Si₈O22)(OH)₂
Clinosuenoïta	◻{Mn2+ 2}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂
Protoferrosuenoïta	◻{Mn2+ 2}{Fe2+ 5}(Si₈O22)(OH)₂
Suenoïta	◻Mn₂Mg₅(Si₈O22)(OH)₂

De tots aquests quatre minerals només la clinosuenoïta ha estat descrita als territoris de parla catalana, concretament a la mina Serrana, al municipi d'El Molar (Priorat).

Dins el subgrup d'amfíbols de magnesi-ferro-manganès hi ha dues espècies que no formen part de cap dels grups mencionats abans. Aquestes espècies són: la cummingtonita i la grunerita.

Espècie	Fórmula
Cummingtonita	◻{Mg₂}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂
Grunerita	◻{Fe2+ 2}{Fe2+ 5}(Si₈O22)(OH)₂

Als territoris de parla catalana ha estat descrita una d'aquestes espècies, la cummingtonita, a la mina Serrana, dins la localitat d'El Molar (Priorat).

Amb fórmula A_n(Na₂)(Z₅)(Si_8-mAl_mO₂₂)(OH,F,Cl)₂, es defineixen amb Na com a element dominant en la posició X. Totd els seus membres cristal·litzen en el sistema monoclínic. Aquest grup d'amfíbols va rebre el nom d'«amfíbols alcalins» a la «Nomenclatura dels amfíbols» de l'any 1978, i va canviar el nom a «Amfíbols sòdics» el 1997.

Aquest subgrup està dividit en sis grups:

• Grup del nom arrel arfvedsonita
• Grup del nom arrel eckermannita
• Grup del nom arrel glaucòfan
• Grup del nom arrel leakeïta
• Grup del nom arrel nybøïta
• Grup del nom arrel riebeckita

Els minerals del grup del nom arrel arfvedsonita són amfíbols de sodi definits amb ^A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 0,5 apfu<^Z(Al+Fe³⁺+2Ti)<1,5 apfu amb Fe³⁺ com a element dominant en la posició Z³⁺. Aquest grup està format per set espècies: arfvedsonita, fluoroarfvedsonita, magnesioarfvedsonita, magnesiofluoroarfvedsonita, potassicarfvedsonita, potassicmagnesioarfvedsonita i potassicmagnesiofluoroarfvedsonita.

Espècie	Fórmula
Arfvedsonita	[Na][Na₂][Fe2+ 4Fe3+]Si₈O22(OH)₂
Fluoroarfvedsonita	[Na][Na₂][Fe2+ 4Fe3+]Si₈O22F₂
Magnesioarfvedsonita	{Na}{Na₂}{Mg₄Fe3+}(Si₈O22)(OH)₂
Magnesiofluoroarfvedsonita	[Na][Na₂][Mg₄Fe3+]Si₈O22(F,OH)₂
Potassicarfvedsonita	[(K,Na)][Na₂][Fe2+ 4Fe3+]Si₈O22(OH)₂
Potassicmagnesioarfvedsonita	[K][Na₂][Mg₄Fe3+]Si₈O22(OH)₂
Potassicmagnesiofluoroarfvedsonita	[(K,Na)][Na₂][Mg₄Fe3+][Si₈O22][(F,OH)₂]

Els minerals del grup del nom arrel eckermannita són amfíbols de sodi definits amb ^A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 0,5 apfu<^Z(Al+Fe³⁺+2Ti)<1,5 apfu amb Al com a element dominant. Aquest grup està format per set espècies: eckermannita, ferroeckermannita, ferrofluoroeckermannita, fluoroeckermannita, manganieckermannita, manganoferrieckermannita i potassiceckermannita.

Espècie	Fórmula
Eckermannita	NaNa₂(Mg₄Al)Si₈O22(OH)₂
Ferroeckermannita	NaNa₂(Fe2+ 4Al)Si₈O22(OH)₂
Ferrofluoroeckermannita	NaNa₂(Fe2+ 4Al)Si₈O22F₂
Fluoroeckermannita	NaNa₂(Mg₄Al)Si₈O22F₂
Manganieckermannita	NaNa₂(Mg₄Mn³⁺)Si₈O₂₂(OH)₂
Manganoferrieckermannita	{Na}{Na₂}{Mn2+ 4Fe3+}Si₈O22(OH)₂
Potassiceckermannita	{K}{Na₂}{Mg₄Al}Si₈O22(OH)₂

Els minerals del grup del nom arrel glaucòfan són amfíbols de sodi definits amb ^A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 1,5 apfu<^Z(Al+Fe³⁺+2Ti)<1,5 apfu amb Al com a element dominant a la posició Z³⁺. Aquest grup està format per quatre espècies: ferrofluoroglaucòfan, ferroglaucòfan, fluoroglaucòfan i glaucòfan.

Espècie	Fórmula
Ferrofluoroglaucòfan	◻[Na₂][Fe2+ 3Al₂]Si₈O22F₂
Ferroglaucòfan	◻[Na₂][Fe2+ 3Al₂]Si₈O22(OH)₂
Fluoroglaucòfan	◻[Na₂][Mg₃Al₂]Si₈O22F₂
Glaucòfan	◻[Na₂][Mg₃Al₂]Si₈O22(OH)₂

Els minerals d'aquest grup són amfibols sòdics definits amb: ^A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu, ^Z(Al+Fe³⁺+2Ti)>1,5 apfu i ^ZLi>0,5 apfu. El grup consta de set espècies aprovades per l'IMA: ferrifluoroleakeïta, ferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, fluoroleakeïta, oxomanganileakeïta, potassicferrileakeïta i potassicmanganileakeïta.

Espècie	Fórmula
Ferrifluoroleakeïta	{Na}{Na₂}{Mg₂Fe3+ 2Li}(Si₈O22)F₂
Ferrileakeïta	{Na}{Na₂}{Mg₂Fe3+ 2Li}(Si₈O22)(OH)₂
Ferroferrifluoroleakeïta	Na(Na₂)(Fe2+ 2Fe3+ 2Li}(Si₈O22)(F)₂
Fluoroleakeïta	NaNa₂(Mg₂Al₂Li)(Si₈O22)F₂
Oxomanganileakeïta	NaNa₂(Mn3+ 4Li)Si₈O22O₂
Potassicferrileakeïta	{K}{Na₂}{Mg₂Fe3+ 2Li}(Si₈O22)(OH)₂
Potassicmanganileakeïta	[(K,Na)][Na₂]Mg₂Mn3+ 2Li]Si₈O22(OH)₂

Els minerals del grup del nom arrel nybøïta són amfíbols de sodi definits amb ^A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i ^Z(Al+Fe³⁺+2Ti)>1,5 apfu. Aquest grup està format per tres espècies aprovades per l'IMA: la ferroferrinybøïta, la fluoronybøïta i la nybøïta.

Espècie	Fórmula
Ferroferrinybøïta	NaNa₂[(Fe2+ 3,Mg)Fe3+ 2](AlSi₇O22)(OH)₂
Fluoronybøïta	NaNa₂(Mg₃Al₂)(AlSi₇O22)(F,OH)₂
Nybøïta	NaNa₂(Mg₃Al₂)(AlSi₇O22)(OH)₂

Els minerals del grup del nom arrel riebeckita són amfíbols de sodi definits amb ^A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i 1,5 apfu < ^Z(Al+Fe³⁺+2Ti) amb Fe³⁺ com a element dominant a la posició Z³⁺. Aquest grup està format per tres espècies aprovades per l'IMA: la fluororiebeckita, la magnesioriebeckita i la riebeckita.

Espècie	Fórmula
Fluororiebeckita	◻{Na₂}{Fe2+ 3Fe3+ 2}(Si₈O22)F₂
Magnesioriebeckita	◻{Na₂}{Mg₃Fe3+ 2}(Si₈O22)(OH)₂
Riebeckita	◻{Na₂}{Fe2+ 3Fe3+ 2(Si₈O22)(OH)₂

Als territoris de parla catalana ha estat descrita la riebeckita a prop de Los Serranos, a la localitat d'Oriola (Baix Segura). També se n'ha trobar magnesioriebeckita al jaciment de quars blau de Los Tenderos, a Altura, a l'Alt Palància.

Aquests minerals es defineixen amb Na i Mg, Fe²⁺ o Mn²⁺ com a elements dominants en la posició X. Aquest subgrup està dividit en dos grups:

• Grup del nom arrel ghoseïta
• Grup del nom arrel hjalmarita

Amb fórmula ◻[Mn²⁺Na][Z2+
4Z³⁺]Si₈O₂₂W₂, els minerals d'aquest grup es defineixen amb: ^A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu, ^B(NaMn) i 0,5 apfu<^C(Al+Fe³⁺+2Ti)<1,5 apfu. El grup l'integren dues espècies: la ferrighoseïta i la ghoseïta, tot i que només la primera és una espècie reconeguda per l'IMA.

Espècie	Fórmula
Ferrighoseïta	◻[Mn2+Na][Mg₄Fe3+]Si₈O22(OH)₂
Ghoseïta	◻[Mn2+Na][Mg₄Al]Si₈O22(OH)₂

Aquests minerals es definixen com amfíbols de sodi-manganès amb fórmula {A}{Mn²⁺Na}{Z₅}(Si₈O₂₂)(OH,F,Cl)₂, on es compleix que 0,5 apfu<^A(Na+K+2Ca) on el Na o K és dominant, i amb ^C(Al+Fe³⁺+2Ti)<0,5 apfu. La posició W pot contenir (OH), F o Cl. Aquest grup només està format per l'espècie que li dona nom: la hjalmarita, una espècie força recent, ja que va ser aprovada per l'IMA l'any 2017.

Espècie	Fórmula
Hjalmarita	{Na}(NaMn}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂

El subgrup d'amfíbols de sodi-calci és un dels subgrups pertanyents al grup dels amfíbols amb (OH, F, Cl) dominant. Es defineix amb la fórmula An(NaCa)(Z2+
5-mZ
3+1m)(Si_8-(n+m+1)Al_(n+m-1)O₂₂)(OH,F,Cl)₂, amb Ca i Na com a elements dominants en posició B, amb Ca i Na<1,5 apfu en posició X.^[23]

Aquest subgrup està dividit en cinc grups:

• Grup del nom arrel barroisita
• Grup del nom arrel catoforita
• Grup del nom arrel richterita
• Grup del nom arrel taramita
• Grup del nom arrel winchita

Els minerals d'aquest grup són amfíbols sodi-calci definits amb ^A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i 1,5 apfu<^Z(Al+Fe³⁺+2Ti), amb fórmula ◻{CaNa}{Z2+
3Z3+
2}(AlSi₇O₂₂)(OH,F,Cl)₂. Aquest grup està format per diverses espècies hipotètiques o membres intermedis de sèries de solucions sòlides, com la ferribarroisita, la ferrifluorobarroisita, la ferrobarroisita, la ferroferribarroisita, la ferroferrifluorobarroisita, la ferrofluorobarroisita i la fluorobarroisita; i una única espècie aprovada per l'IMA: la barroisita.

Espècie	Fórmula
Barroisita	◻{CaNa}{Mg₃Al₂}(AlSi₇O22)(OH)₂

Amb fórmula A(CaNa)(Z2+
4Z³⁺)(AlSi₇O₂₂)(OH,F,Cl)₂, aquests minerals són amfíbols sodi-calci definits amb ^A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu i 0,5 apfu <^Z(Al+Fe³⁺+2Ti)<1,5 apfu. Aquest grup està format per quatre espècies que són membres intermedis de solucions sòlides: la ferroferrifluorocatoforita, la ferrofluorocatoforita, la fluorocatoforita i la potassicfluorocatoforita; dues espècies no aprovades per l'IMA: la potassicferricatoforita i la potassicferroferricatoforita; i per cinc espècies aprovades per l'IMA: la ferrifluorocatoforita, la ferricatoforita, la ferroferricatoforita, la ferrocatoforita i la catoforita.^[24]

Espècie	Fórmula
Ferrifluorocatoforita	Na(CaNa)(Mg₄Fe3+)(AlSi₇O22)F₂
Ferricatoforita	Na(CaNa)(Mg₄Fe3+)(AlSi₇O22)(OH)₂
Ferroferricatoforita	Na(CaNa)(Fe2+ 4Fe3+)(Si₇Al)O22(OH)₂
Ferrocatoforita	Na(CaNa)(Fe2+ 4Al)[(AlSi₇)O22](OH)₂
catoforita	Na(CaNa)(Mg₄Al)[(AlSi₇)O22](OH)₂

Els minerals d'aquest grup són definits com amfíbols de sodi-calci amb ^A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu, on el Na o K és dominant, i amb ^C(Al+Fe³⁺+ Ti)<0,5 apfu, a la fórmula: {A}{CaNa}{Z₅}(Si₈O₂₂)(OH,F,Cl)₂. La posició W pot contenir (OH), F o Cl. El grup l'integren cinc minerals aprovats per l'IMA: la ferrorichterita, la fluororichterita, la potassicfluororichterita, la potassicrichterita i la richterita.

Espècie	Fórmula
Ferrorichterita	{Na}{CaNa}{Fe152+ }(Si₈O22)(OH)₂
Fluororichterita	{Na}{CaNa}{Mg₅}(Si₈O22)(F,OH)₂
Potassicfluororichterita	{K}{CaNa}{Mg₅}(Si₈O22)(F,OH)₂
Potassicrichterita	{K}{CaNa}{Mg₅}Si₈O22(OH)₂
Richterita	{Na}{NaCa}{Mg₅}(Si₈O22)(OH)₂

Amb fórmula A(CaNa)(Z2+
3Z3+
2)(Al₂Si₆O₂₂)(OH,F,Cl)₂, aquests minerals es defineixen ^A(Na+K+2Ca)>0,5 apfu o 1,5 apfu < ^Z(Al+Fe³⁺+2Ti). El grup el formen quatre espècies que són membres intermedis de solucions sòlides, dos minerals teòrics i cinc espècies aprovades per l'IMA: ferrotaramita, fluorotaramita, potassicferroferritaramita, potassicferrotaramita i taramita.

Espècie	Fórmula
Ferrotaramita	Na(CaNa)(Fe2+ 3Al2)(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Fluorotaramita	Na(CaNa)(Mg₃Al2)(Al₂Si₆O22)F₂
Potassicferroferritaramita	K(CaNa)(Fe2+ 3Fe3+ 2)(Al₂Si₆O22)(OH)₂
Potassicferrotaramita	K(CaNa)(Fe2+ 3Al₂)(Si₆Al₂)O22(OH)₂
Taramita	Na(CaNa)(Mg₃Al2)(Al₂Si₆O22)(OH)₂

De fórmula ◻{CaNa}{Z2+
4Z³⁺}(Si₈O₂₂)(OH,F,Cl)₂, els minerals del grup del nom arrel winchita es defineixen com amfíbols de sodi-calci amb ^A(Na+K+2Ca)<0,5 apfu i amb ^Z(Al+Fe³⁺+2Ti)<1,5 apfu. El grup està format per tres espècies: l'escandiowinchita, la ferriwinchita i la winchita, a més d'altres espècies no aprovades o membres intermedis de solucions sòlides.

Espècie	Fórmula
Escandiowinchita	◻(NaCa)(Mg₄Sc)Si₈O22(OH)₂
Ferriwinchita	◻(NaCa)(Mg₄Fe3+)Si₈O22(OH)₂
Winchita	◻{CaNa}{Mg₄Al}(Si₈O22)(OH)₂

Quatre grups dels minerals amfíbols són habitualment anomenats asbests. Són: Antofil·lita, riebeckita, cummingtonita/grunerita i actinolita/tremolita. La sèrie de la cummingtonita/grunerita sovint s'anomenen amosita o "asbests marrons", i la sèrie de la riebeckita és coneguda com crocidolita o "asbests blaus". Tots són coneguts com asbests d'amfíbol.^[25] La mineria, manufactura i exposició prolongada a aquests minerals poden causar malalties greus.^[26][27]

• C. Michael Hogan. 2010. Calcium. eds. A. Jorgensen, C. Cleveland. Encyclopedia of Earth. National Council for Science and the Environment.
• Cornelius S. Hurlbut and Cornelis Klein. 1985. Manual of Mineralogy, 20th ed., John Wiley and Sons, New York ISBN 0-471-80580-7
•  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.