Gaitita

Gaitita
Fórmula química	Ca₂Zn(AsO₄)₂·2H₂O
Epònim	Robert Irwin Gait (en)
Localitat tipus	mina Tsumeb, Tsumeb, Regió d'Oshikoto, Namíbia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CG.05
Dana	40.2.2.6
Heys	20.3.11
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,9 Å; b = 7,61 Å; c = 5,57 Å; α = 111,67°; β = 70,83°; γ = 119,42°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	blanc a incolor
Exfoliació	distinta/bona {010}, {001} i {011}
Duresa	5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,81(5) g/cm3 (mesurada); 3,82 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,713 nβ = 1,730 nγ = 1,748
Birefringència	δ = 0,035
Angle 2V	mesurat: 88°, calculat: 90°
Dispersió òptica	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1978-047
Any d'aprovació	1978
Símbol	Gt
Referències	[1]

La gaitita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la collinsita.^[2] Va rebre el nom el 1980 per Bozidar Darko Sturman i Pete J. Dunn en honor a Robert Irwin Gait (12 de setembre de 1938), mineralogista, comissari de la col·lecció de minerals i joies (1967-1996) del Museu Reial d'Ontario, al Canadà, per les seves contribucions a la mineralogia i l'excel·lència curatorial.

La gaitita és un arsenat de fórmula química Ca₂Zn(AsO₄)₂ · 2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1978, sent publicada per primera vegada el 1980. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gaitita pertany a «08.CG - Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, RO₄:H₂O = 1:1» juntament amb els següents minerals: cassidyita, col·linsita, fairfieldita, messelita, parabrandtita, talmessita, hillita, brandtita, roselita, wendwilsonita, zincroselita, rruffita, ferrilotharmeyerita, lotharmeyerita, mawbyita, mounanaïta, thometzekita, tsumcorita, cobaltlotharmeyerita, cabalzarita, krettnichita, cobalttsumcorita, niquellotharmeyerita, manganlotharmeyerita, schneebergita, niquelschneebergita, gartrellita, helmutwinklerita, zincgartrel·lita, rappoldita, fosfogartrel·lita, lukrahnita, pottsita i niqueltalmessita.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades al Museu Reial d'Ontario, a Ontario (Canadà), amb el número de catàleg: m35388; i al Museu Nacional d'Història Natural, l'Smithsonian, situat a Washington DC (Estats Units), amb el número de registre: 144799.

Va ser descoberta a la mina Tsumeb, a la localitat de Tsumeb, dins la regió d'Oshikoto (Namíbia). També ha estat descrita a Alemanya, Espanya, Grècia i els Estats Units.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaitita