Brownmil·lerita

Brownmil·lerita
Cristalls marró-vermells de brownmil·lerita de la seva localitat tipus
Fórmula química	Ca₂(Al,Fe3+)₂O₅
Localitat tipus	Volcà Bellerberg
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.AC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.AC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/A.08
Dana	7.11.2.1
Heys	7.20.15
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 5,57Å; b = 14,52Å; c = 5,34Å;
Grup puntual	mm2 - piramidal
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,960 nβ = 2,010 nγ = 2,040
Birefringència	δ = 0,080
Angle 2V	mesurat: 75°, calculat: 72°
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1963-017
Any d'aprovació	1964
Símbol	Bmlr
Referències	[1]

La brownmil·lerita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al subgrup de la brownmil·lerita. El compost artificial va ser anomenat d'aquesta manera l'any 1932 pel Dr. Lorrin Thomas Brownmiller (1902-1990), i el nom va ser transferit al mineral d'origen natural en ser descobert.

La brownmil·lerita és un òxid de fórmula química Ca₂(Al,Fe³⁺)₂O₅. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Forma una sèrie de solució sòlida amb la srebrodolskita.^[2] És un mineral semblant a la shulamitita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la brownmil·lerita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb M:O = 1:1 (i fins a 1:1,25); amb cations grans» juntament amb els següents minerals: swedenborgita, srebrodolskita, montroydita, litargiri, romarchita i massicot.

Va ser descoberta l'any 1964 al volcà Bellerberg, a Ettringen (Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya), en blocs de pedra calcària tèrmicament metamorfosejades, incloses en roques volcàniques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: wol·lastonita, espinel·la, pirrotina, portlandita, clormayenita, larnita, jennita, jasmundita, grossulària, gehlenita, ettringita, diòpsid, calcita o afwillita.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brownmil·lerita