[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Branques terrestres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Talla del zodíac xinès al sostre de la porta al Santuari Kushida a Fukuoka, Japó
Branques terrestres
Xinès:地支
Mandarí
Pinyin:dìzhī
Min NanPOJ:tē-chi / tōe-chi
12 Branques
Xinès:十二
Mandarí
Pinyin:shí'èr zhī
Min NanPOJ:si̍p-jī-chi / cha̍p-jī-chi

Les dotze Branques Terrestres[1] són un sistema de numeració utilitzat per tot l'extrem orient d'Àsia en diversos àmbits, que inclouen el sistema de datació antic, astrologia tradicional, i el zodíac.

Origen

[modifica]

Aquest sistema es va crear a partir de les observacions de l'òrbita de Júpiter. Els astrònoms xinesos van dividir el votla celeste en 12 seccions per seguir l'òrbita de 歲星 Suìxīng (Júpiter, l'estrella anual). Els astrònoms van arrodonir l'òrbita de Suixing a 12 anys (d'11,86). Suixing es va associar 攝提 Shètí (η Boötis) i de vegades l'anomenaven Sheti.

Història

[modifica]

En pensament correlatiu, els 12 anys del cicle de Júpiter també identifica els 12 mesos de l'any, 12 animals (mnemònics per al sistema), 12 direccions, estacions, i hora xinesa en forma d'hores dobles. Quan s'utilitza una branca per a una hora doble, es pot referir al període, i quan s'utilitza per a una hora exacta d'un dia, es refereix al punt central del període. Per exemple, 马 (el Cavall) pot significar el període d'11 a 13 h o bé les 12 en punt. (El sistema jie qi proporcionava hores soles i arcs de 15 graus en el temps i en l'espai.)

Les estacions xineses es basen en observacions del sol i les estrelles. Molts sistemes de calendari xinesos començaven l'any nou en la segona lluna nova després del solstici d'hivern.

Les Branques Terrestres s'utilitzen avui combinades amb els Troncs Celestes en la versió actual del "calendari xinès tradicional" i en el taoisme. La combinació Ganzhi (Tronc-Branca) és una manera força nova per marcar temps; en el segon BC de mil·lenni, durant l'era Shang, més de mil anys abans de l'era cristiana, els 10 troncs celestes van donar nom als dies de la setmana. Les Branques són tan antigues com els troncs (i segons l'arqueologia recent, de fet, pot er més i tot), però els troncs anaven lligats als calendaris rituals de reis xinesos. No formaven part dels calendaris per a la majoria de xinesos.

Dotze branques

[modifica]
  Branca terrestre Xinès Japonès Coreà(RR) Mongol Manchu Vietnamita zodíac xinès zodíac japonès Direcció Estació Mes lunar Hora doble
Zhuyin
mandarí
MPinyin
mandarí
Jyutping
cantonès
HokkienPOJ Damunt'yomi kun'yomi
1 ㄗˇ zi2 chú し(shi) ね(ne) 자 (ja) ᠬᠤᠯᠤᠭᠠᠨ᠎ᠠ ᠰᡳᠩᡤᡝᡵᡳ tí (SV: tử) 鼠Rata 0° (del nord) Hivern Mes 11 11pm a 1sóc (mitjanit)
2 ㄔㄡˇ chǒu cau2 thiú ちゅう(chū) うし(ushi) 축 (chuk) ᠦᠬᠡᠷ ᡳᡥᠠᠨ sửu 牛Ox 牛 Vaca 30° Mes 12 1h a 3h
3 ㄧㄣˊ yín jan4 în いん(Dins) とら(tora) 인 (Dins) ᠪᠠᠷᠰ ᡨᠠᠰᡥᠠ dần 虎Tigre 60° Primavera Mes 1 3 h a 5 h
4 ㄇㄠˇ mǎo maau5 báu ぼう(bō) う(u) 묘 (myo) ᠲᠠᠤᠯᠠᠢ ᡤᡡᠯᠮᠠᡥᡡᠨ mão (No-SV: mẹo) 兔Conill 90° (de l'est) Mes 2 5 h a 7 h
5 ㄔㄣˊ chén san4 sîn しん(shin) たつ(tatsu) 진 (jin) ᠯᠤᠤ ᠮᡠᡩᡠᡵᡳ thìn (SV: thần) 龙(龍)Drac 竜 (龍) 120° Mes 3 7 h a 9 h
6 ㄙˋ zi6 し(shi) み(mi) 사 (sa) ᠮᠣᠭᠠᠢ ᠮᡝᡳᡥᡝ tị 蛇Serp 150° Estiu Mes 4 9 h a 11h
7 ㄨˇ ng5 ngó͘ ご(go) うま(uma) 오 (o) ᠮᠣᠷᠢ ᠮᠣᡵᡳᠨ ngọ 马(馬)Cavall 180° (del sud) Mes 5 11h a 13h (migdia)
8 ㄨㄟˋ wèi mei6 び (bi) ひつじ(hitsuji) 미 (mi) ᠬᠣᠨᠢ ᡥᠣᠨᡳᠨ mùi (SV: vị) 羊Cabra 210° Mes 6 13h a 15h
9 ㄕㄣ shēn san1 sin しん(shin) さる(saru) 신 (sin) ᠪᠡᠴᠢᠨ ᠪᠣᠨᡳᠣ thân 猴Mona 240° Tardor Mes 7 15h a 17h
10 ㄧㄡˇ yǒu jau5 ゆう(yū) とり(tori) 유 (yu) ᠲᠠᠬᠢᠶ᠎ᠠ ᠴᠣᡴᠣ dậu 鸡(雞)Gall 鶏 (鳥) Pollastre 270° (de l'oest) Mes 8 17h a 19h
11 ㄒㄩ seot1 sut じゅつ(jutsu) いぬ(inu) 술 (sul) ᠨᠣᠬᠠᠢ ᡳᠨᡩᠠᡥᡡᠨ tuất 狗Gos 300° Mes 9 18h a 21h
12 ㄏㄞˋ hài hoi6 hāi がい(gai) い(i) 해 (hae) ᠭᠠᠬᠠᠢ ᡠᠯᡤᡳᠶᠠᠨ hợi 猪(豬)Porc 330° Hivern Mes 10 21 a 23h

Algunes cultures assignen animals diferents: al Vietnam es reemplaça el bou i el conill per búfal aquàtic i el gat, respectivament; el calendari tibetà canvia el Gall per l'ocell. En la versió kazakh tradicional del cicle animal de 12 anys (Kazakh: мүшел, müşel), el Drac és substituït per un cargol (Kazakh: ұлу, ulw), i el Tigre apareix com a lleopard (Kazakh: барыс, barıs).[2]

Direccions

[modifica]
Les 24 direccions cardinals (la convenció xinesa antiga col·loca el sud (vermell) dalt de tot).

Encara que el xinès té paraules per als quatre punts cardinals, el mariners i els astrònoms/astròlegs xinesos van preferir utilitzar les 12 direccions de les branques terrenals, cosa que seria força similar a la pràctica actual dels pilots que utilitzen les hores del rellotge per indicar direccions. Quan els 12 punts van resultar insuficients per navegar, es van afegir 12 punts intermedis. En comptes de combinar els noms de dues direcció adjacents, se'ls van assignar noms nous:


  • A les quatre direccions diagonals, noms For the four diagonal directions, s'usen noms de trigram apropiats de l'I Ching.
  • Per a la resta, s'usen els troncs celestes (1-4, 7-10). Segons la teoria del Wu Xing, l'est s'assigna a la fusta, i els troncs de la fusta són (jiǎ) i (). Així, es van assignant en el sentit de les agulles del rellotge als dos punts adjacents de l'est.

Les 24 direccions són:

Caràcter Nom mandarí Nom Hokkien Nom coreà Nom japonès Nom vietnamita Direcció
1 ㄗˇ zǐ chú 자 (ja) ね (ne) tí (SV: tử) 0° (north)
2 ㄍㄨㄟˇ guǐ kúi 계 (gye) (SK: 규 (gyu)) みずのと (mizunoto) quý 15°
3 ㄔㄡˇ chǒu thiú 축 (chuk) (SK: 추 (chu)) うし (ushi) sửu 30°
4 ㄍㄣˋ gèn kùn 간 (gan) うしとら (ushitora) cấn 45° (northeast)
5 ㄧㄣˊ yín în 인 (in) とら (tora) dần 60°
6 ㄐㄧㄚˇ jiǎ kap / kah 갑 (gap) きのえ (kinoe) giáp 75°
7 ㄇㄠˇ mǎo báu 묘 (myo) う (u) mão (non-SV: mẹo) 90° (east)
8 ㄧˇ yǐ it 을 (eul) きのと (kinoto) ất 105°
9 ㄔㄣˊ chén sîn 진 (jin) (SK: 신 (sin)) たつ (tatsu) thìn (SV: thần) 120°
10 ㄒㄩㄣˋ xùn sùn 손 (son) たつみ (tatsumi) tốn 135° (southeast)
11 ㄙˋ sì 사 (sa) み (mi) tị 150°
12 ㄅㄧㄥˇ bǐng péng 병 (byeong) ひのえ (hinoe) bính 165°
13 ㄨˇ wǔ ngó͘ 오 (o) うま (uma) ngọ 180ㄑ° (south)
14 ㄉㄧㄥ dīng teng 정 (jeong) ひのと (hinoto) đinh 195°
15 ㄨㄟˋ wèi 미 (mi) ひつじ (hitsuji) mùi (SV: vị) 210°
16 ㄎㄨㄣ kūn khun 곤 (gon) ひつじさる (hitsujisaru) khôn 225° (southwest)
17 ㄕㄣ shēn sin 신 (sin) さる (saru) thân 240°
18 ㄍㄥ gēng keng 경 (gyeong) かのえ (kanoe) canh 255°
19 ㄧㄡˇ yǒu 유 (yu) とり (tori) dậu 270° (west)
20 ㄒㄧㄣ xīn sin 신 (sin) かのと (kanoto) tân 285°
21 ㄒㄩ xū sut 술 (sul) いぬ (inu) tuất 300°
22 ㄑㄧㄢˊ qián khiân 건 (geon) いぬい (inui) càn (SV: kiền) 315° (northwest)
23 ㄏㄞˋ hài hāi 해 (hae) い (i) hợi 330°
24 ㄖㄣˊ rén jîm 임 (im) みずのえ (mizunoe) nhâm 345°

Mariners molt experts com Zheng He van usar brúixoles de 48 punts. El punt addicional afegit entre els altres dos rebia el nom d'una combinació de les dues direccions adjacents, com per exemple 丙午 (bǐngwǔ) per a la direcció de 172.5°, el punt mig entre (bǐng), 165°, i (), 180°.

Referències

[modifica]
  1. Yuval Blum. «Introduction to the "STEMS AND BRANCHES" theory». Arxivat de l'original el 2018-08-27. [Consulta: 27 agost 2018].
  2. А. Мухамбетова (A. Mukhambetova), Казахский традиционный календарь The traditional Kazakh calendar (rus)

Enllaços externs

[modifica]