Biehlita
Biehlita | |
---|---|
Fibres de biehlita del Tsumeb | |
Fórmula química | ((Sb,As)O)₂[MoO₄] |
Localitat tipus | mina Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DB.60 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DB.60 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Grup espacial | grup espacial 15 |
Color | blanc |
Duresa (Mohs) | 1 a 1,5 |
Lluïssor | vítria, sedosa |
Color de la ratlla | blanca |
Propietats òptiques | biaxial |
Dispersió òptica | extrema |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1999-019 |
Símbol | Bhl |
Referències | [1] |
La biehlita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de Fredrich Karl Biehl, el primer en fer treball mineralògic en el dipòsit de Tsumeb.
Característiques
[modifica]La biehlita és un òxid de fórmula química ((Sb,As)O)₂[MoO₄]. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 1999. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són fibrosos, de fins a 1 centímetre de llargada, allargats al llarg de [001], en masses afeltrades i agregats irregulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 1,5, sent un mineral molt tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la biehlita pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitja; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita i alumotantita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Tsumeb, a la regió d'Otjikoto (Namíbia), l'únic indret on se n'ha trobat. Es troba associada amb anglesita i wulfenita sobre grans fins de coure a la zona d'oxidació de la mina de Tsumeb. Es tracta d'un mineral secundari poc freqüent, provinent d'una zona oxidada d'un dipòsit hidrotermal polimetàl·lic de dolomia.[2]