Benirredrà

Benirredrà

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
38° 57′ 42″ N, 0° 11′ 33″ O / 38.9618°N,0.1924°O / 38.9618; -0.1924
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Safor
Capital	Benirredrà
Població humana
Població	1.571 (2023) (3.927,5 hab./km²)
Gentilici	benirredrana, benirredrà
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	0,4 km²
Altitud	25 m
Limita amb	Gandia
Partit judicial	Gandia
Dades històriques
Festa patronal	Sant Llorenç, el Carme, Sant Lluís i Sagrat Cor Del 10 al 13 d'agost
Organització política
• Alcaldessa	María Dolores Cardona Llopis
Identificador descriptiu
Codi postal	46703
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46066
Codi ARGOS de municipis	46066
Lloc web	benirredra.es

Benirredrà és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.

Situat a la Safor, al vessant est de la serra Falconera. El terme municipal, de tan sols 0,4 km², és un dels més menuts del País Valencià i està totalment envoltat pel de Gandia. La superfície del terme és plana, amb petites ondulacions per l'oest.

El clima és mediterrani; els vents dominants són els del nord-est i sud-est. El poble manera gairebé un sol nucli urbà amb Gandia.

Per carretera, es pot accedir a Benirredrà a través de la N-332. L'estació de tren més pròxima és la de Gandia, a 1,9 km.

Establir quin va ser el seu topònim originari és una tasca bastant difícil. Es proposen possibilitats com ara Bani-Reduan, Beninida i Bani-Rida. Té el seu origen en un alqueria islàmica dependent del castell de Bairén. Jaume el Just, en 1323, va concedir el senyoriu a son fill, Pere de Ribargorça, el qual, en 1337, va cedir-lo a Guillem de Gascó. Més tard els seus amos van ser els comtes de Cardona, els quals van vendre, en 1503, la propietat a María Enríquez y de Luna, duquessa de Gandia. Durant el segle xiv la jurisdicció del poble va ser compartida entre els jurats de Vila d'Ontinyent i el capítol de la Seu de València. En el moment de l'expulsió, que causà una forta crisi demogràfica i econòmica, hi havia 65 famílies morisques, segons el cens de Caracena. Els cristians nous que hi romangueren cultivaven terres de regadiu; nogensmenys, trenta-set anys després tan sols hi havia 30 famílies. A finals del segle xvii Francesc Escrivà va unificar el poder senyorial; a la fi del segle xviii els Escrivà es varen emparentar amb els comtes de Ròtova, casa que va dominar el senyoriu de Benirredrà fins a la dissolució dels senyorius en el segle xix.

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Benirredrà
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Emilio Falquet Sesmero	669	67,00%	6 ()
	Partit Popular		Joaquín Canet Ferrer	192	19,34%	2 ()
	Compromís per Benirredrà		Miquel Alèixit Romero	129	12,99%	1 ()
	Vots en blanc			3	0,30%
Total vots vàlids i regidors				993	100 %	9
	Vots nuls			6	0,60%
Participació (vots vàlids més nuls)				999	76,91%**
Abstenció				300*	23,09%**
Total cens electoral				1.299*	100 %**
Alcalde: Emilio Falquet Sesmero (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots de PSPV[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Gandia,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Des de 2019 l'alcalde de Benirredrà és Emilio Falquet Sesmero, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).^[6][7]

A hores d'ara (cens de 2002) hi ha 1.417 habitants, de gentilici benirredrans. Un 70,11% dels habitants saben parlar valencià, segons cens de 2001.

En el regadiu es conreen cítrics, hortalisses i fruiters. Es rega amb aigües del riu Vernissa. La influència de Gandia condiciona l'economia, que ha donat l'esquena a l'agricultura i es basa en el turisme. La indústria i el comerç també hi tenen alguna representació.

• Església de sant Llorenç màrtir. Bastida sobre l'antiga mesquita en 1535, rehabilitada en el segle xix. En 2001 es restaurà el campanar. Al sagrari té diverses taules de l'escola de Ribera.

• Convent de les Esclaves del Sagrat Cor. Edifici construït a principis del segle xx (1908-1909) seguint l'estil neogòtic. Hi destaquen per les grans torres bessones, la façana composta per estàtues de sants i l'enorme rosassa. A l'interior podem trobar un ampli conjunt d'imatges i quadros religiosos, entre els quals destaca el Crist crucificat de l'altar i la pintura dedicada a sant Francesc de Borja.. Durant la Guerra civil va ser utilitzat com a hospital, i en l'actualitat és part del col·legi de Les Esclaves del Sagrat Cor de Jesús, que l'utilitzen per als seus ritus i actes religiosos. És l'edifici més emblemàtic del poble.

• Ermita de Sant Antoni. Dedicada al sant, és compartida amb Gandia. Anteriorment es dedicava als ritus religiosos durant la celebració de la festivitat de Sant Antoni, l'anomentat «porrat». Després d'un període de deteriorament, principalment des dels anys 70, va ser restaurada i en l'actualitat només obri les portes els dies de la festivitat, al mes de gener, per a ser visitat per turistes.

• Festes Majors. Se celebren entre el 10 i el 13 d'agost en honor de Sant Llorenç, la Mare de Déu del Carme, Sant Lluís i el Sagrat Cor.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benirredrà

• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.