Arára de Pará

Arára de Pará
Parirí
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	340 (2010 )
Autòcton de	Arára (Pará) i Pará
Estat	Brasil
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; Llengües carib; llengües pekodianes
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	aap
Glottolog	para1310
Ethnologue	aap
UNESCO	1665
IETF	aap

L'arára és una llengua carib de Pará, Brasil. El parlen els arára i potser altres grups relacionats.

L'arára forma part del clúster dialectal Kampot juntament amb l'ikpeng, apiaká de Tocantins, parirí i yarumá^[1]

Fonologia

Consonants

		Bilabial	Alveolar	Post- Alveolar	Palatal	Velar	Glotal
Oclusiva	sorda	p	t			k
Oclusiva	sonora	b	d			ɡ
Africada				tʃ
Nasal		m	n			ŋ
Vibrant		(ʙ̥)
Bategant			ɾ
Fricativa							(h)
Aproximant		w	l		j

Dues de les setze consonants, /ʙ̥, h/ es produeixen amb poca freqüència. /ʙ̥/ només apareix en paraules expressives, o abans de la vocal /u/. /h/ només es produeix després d’una consonant coronal, com /a/ o /u/. També hi ha una ocurrència particularment rara de dues consonants implosives, /ɓ/ i /ɗ/.^[2]

Vocals

	Frontal	Central	Posterior
Alta	i		ɯ	u
Mitjana	ɛ		ɔ
Baixa		a

Àrea

La llengua la parla un poble que inclou grups que encara no estan contactats. Viuen principalment a tres llogarets: Cachoeira Seca, Laranjal i Maia. No obstant això, els nadius d'aquest últim han canviat al portuguès brasiler, mentre que 85 parlants encara romanen a Cachoeira Seca i 250 a Laranjal.

Parla amb animals

El lingüista Isaac Costa de Souza va estudiar la llengua i va concloure que algunes paraules es van modificar quan es feien servir per parlar amb diferents animals.^[2] La taula següent mostra algunes paraules modificades s'utilitza quan es parla amb un cebins.

-	Paraula normal	Paraula cebina	Significat
ɔɛt	ɔɛgɛt	arbre de cautxú
aɛ	aɛge	vespa
ikpa	ikpaga	fang
kuɾi	kuligi	perla
kɔk	kɔgɔk	nit
nu	nugu	tumor
paɾu	palugu	aigua

S'utilitzen diferents modificacions segons l'espècie d'animal que es tracti. La paraula "ikpa", per exemple, es pot modificar com a "tɔkpa" quan es dirigeix a un gos o com "ĩkpã" quan es dirigeix a un aluata. Es poden utilitzar modificacions específiques quan es parla amb picots, tortugues i coatis, entre altres animals.

Referéncies

↑ Carvalho, Fernando O. de (2020). Tocantins Apiaká, Parirí and Yarumá as Members of the Pekodian Branch (Cariban). Revista Brasileira de Línguas Indígenas - RBLI. Macapá, v. 3, n. 1, p. 85-93, 2020.
↑ ^2,0 ^2,1 Isaac Costa de Souza, 2010, A Phonological Description of "Pet Talk" in Arara Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine., M.A. thesis, University of North Dakota.

Enllaços externs

Lev, Michael; Stark, Tammy; Chang, Will. The South American Phonological Inventory Database. version 1.1.3. Berkeley: University of California: Survey of California and Other Indian Languages Digital Resource, 2012. «Phonological inventory of Arára, Pará»

[1] Carvalho, Fernando O. de (2020). Tocantins Apiaká, Parirí and Yarumá as Members of the Pekodian Branch (Cariban). Revista Brasileira de Línguas Indígenas - RBLI. Macapá, v. 3, n. 1, p. 85-93, 2020.

[:0-2] 2,0 ^2,1 Isaac Costa de Souza, 2010, A Phonological Description of "Pet Talk" in Arara Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine., M.A. thesis, University of North Dakota.

[1]

[2]