Ilex

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Traducció incompleta i de baixa qualitat. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

Ilex

Grèvol (Ilex aquifolium) fulles i fruits
Dades
Font de	holly (en)
Planta
Tipus de fruit	drupa
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Aquifoliales
Família	Aquifoliaceae
Gènere	Ilex L., 1753
Tipus taxonòmic	Ilex aquifolium
Espècies
Vora 600, vegeu més avall

Ilex és un gènere d'unes 600 espècies de magnoliofitins de la família Aquifoliaceae, i l'únic gènere existent d'aquesta família.

Les baies del grèvol són una mica tòxiques per als humans, encara que les seves propietats verinoses s'exageren i gairebé no es coneixen morts per aquesta causa. ^{[1] [2]} Són una menja extremadament important per a nombroses espècies d'ocells, i també són menjats per altres animals salvatges. A la tardor i al principi de l'hivern, les baies són dures i aparentment desagradables. Després de ser congelades o gelades unes quantes vegades, les baies s'estoven, i es tornen més suaus quant al seu gust. Durant les tempestes d'hivern, els ocells sovint es refugien als grèvols, que proporcionen refugi, protecció contra els predadors (per les seves fulles espinoses), i menjar. Les flors són menjades, de vegades, per la larva de l'arna Gymnoscelis rufifasciata. Un altre lepidòpter les larves del qual s'alimenten del grèvol, és la Bucculatrix ilecella (que s'alimenta exclusivament de grèvol) l'Ectropis crepuscularia. Generalment s'associa el boix grèvol a l'època de Nadal.

Després d'haver desenvolupat nombroses espècies que ara són endèmiques d'algunes illes i petites serralades, i de ser plantes altament útils, moltes classes de grèvol s'estan tornant ara rares. Les espècies tropicals estan seriosament amenaçades per la destrucció del seu hàbitat i la sobreexplotació, i com a mínim dues ja es poden donar per extintes, mentre que moltes altres amb prou feines sobreviuen.^[3]

En moltes cultures occidentals, el grèvol és un motiu nadalenc tradicional, utilitzat especialment en corones de flors. La fusta és pesada, dura i blanquinosa; un ús tradicional és per fer peces d'escacs, emprant el boix per a les peces blanques, i el banús per al negre. Uns altres usos inclouen torneria, treball d'incrustacions i com a llenya. Els telers durant els anys 1800 utilitzaven el boix per a la barra de filatura. El motiu d'això és perquè el grèvol és dens i es pot polir molt llis, mla barra era menys probable que s'hi enganxessin els fils que es feien servir per confeccionar la roba. Peter Carl Fabergé utilitzava el boix quan feia els Ous de Fabergé així com objectes petits, com ara segells de mà.

Moltes plantes de boix s'utilitzen àmpliament com a plantes ornamentals en jardins i parcs. Uns quants híbrids i nombrosos cultivars s'han desenvolupat per a usos de jardineria, entre ells els Ilex × altaclerensis (I. aquifolium × I. perado) i els Ilex × meserveae (I. aquifolium × I. rugosa).^[4] Tot sovint el grèvol s'utilitza com a bardissa; les seves espinoses fulles fan difícil que s'hi pugui penetrar i a més són fàcils de podar i formar.^[5] En heràldica, el boix s'utilitza per simbolitzar la veritat.

Entre els segles xiii i xviii, abans de la introducció dels naps, el grèvol es conreava per a ser usat com a pinso d'hivern per al bestiar i les ovelles.^[6] Es preferien les varietats menys espinoses de grèvol, i a la pràctica les fulles que creixen prop de la part superior de l'arbre tenen lluny menys espines, la qual cosa els fa més adequats com a pinso.

Unes quantes espècies de grèvol s'utilitzen per fer tes herbals rics en cafeïna. La planta sud-americana yerba mate (Ilex paraguariensis) es bull per preparar les populars infusions conegudes amb el nom de mate i Chimarrão, i submergits en aigua fer el Tereré fred. La Guayusa (Ilex guayusa) és utilitzada tant com a estimulant com per barrejar amb l'enteogènic te ayahuasca; les seves fulles tenen el contingut conegut de cafeïna més alt de qualsevol planta. A Amèrica del Nord i Amèrica Central, el Yaupon (Ilex vomitoria), era utilitzat pels nadius del sud-est com a estimulant cerimonial i emètic conegut com "la beguda negra".^[7] Tal com suggereix el nom, les propietats purgants del te eren un dels seus usos principals, més sovint en l'àmbit ritual. L'Ilex glabra és un substitut més suau de Yaupon i no té cafeïna. A la Xina, les fulles joves que broten de l'Ilex kudingcha són processades amb un mètode similar al del te verd per fer una tisana anomenada kǔdīng chá (苦丁茶 més o menys "te amargant de fulla de punta").

• 
  Ilex anomala
• 
  Ilex chinensis
• 
  Ilex pedunculosa
• 
  Ilex rotunda
• 
  Ilex verticillata
• 
  Ilex yunnanensis
• 
  Ilex aquifolium

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilex