[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

An

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Anu)
Per a altres significats, vegeu «An (pel·lícula)».
Infotaula personatgeAn

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdéu
sky father (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia sumèria Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Religióreligió a Mesopotàmia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKi, Inanna, Antu, Uraix i Ninhursag Modifica el valor a Wikidata
MareKishar Modifica el valor a Wikidata
PareAnshar Modifica el valor a Wikidata
FillsAmurru, Erra, Bau, Gibil, Nisaba, Enlil, Gatumdu, Labartu, Adad, Sebettu (it) Tradueix, Sebitti, Inanna, Ereixkigal i Hadad (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansUraix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia sumèria i religió babilònica Modifica el valor a Wikidata

An o Anu (sumeri: An 𒀭, 'cel'; accadi: Nu) era el déu del cel, déu principal del panteó de Sumèria fins a la meitat del segon mil·lenni. En (el 'cel') i Ki (la 'terra') serien els pares de quasi tots els altres déus. Era el rei dels déus, esperits i dimonis, i residia a les regions celestials; hauria establert el poder per jutjar els criminals. Juntament amb Enki i Enlil, formava la tríada suprema del panteó sumeri. Encara que era el déu suprem, la seva figura a la mitologia és més aviat difusa, i pren poques decisions com a déu primordial. Habitualment, Nammu és considerada la seva esposa (encara que Inanna o Ixtar d'Uruk és també considerada la seva esposa) i Enki en seria un dels fills. Després del diluvi, An i Enlil van fer Ziusudra immortal i se'l van emportar a viure a Dilmun (al golf Pèrsic).

El seu primer temple es va construir a Uruk. Se li associa el nombre seixanta, sagrat en aquesta mitologia.[1][2]

Referències

[modifica]
  1. Filoramo, Giovanni (ed.). Diccionario Akal de las religiones. Tres Cantos: Akal, 2001, p. 54. ISBN 9788446015543. 
  2. Feliu Mateu, Lluís (ed.). Enuma Elis y otros relatos babilónicos de la Creación. Madrid: Trotta, 2021, p. 115. ISBN 9788413640266. 

Bibliografia

[modifica]
  • Michael Jordan, Encyclopedia of Gods: Over 2500 Deities of the World. Londres: Kyle Cathie, 2002. ISBN 9781856266369

Enllaços externs

[modifica]