Amikacina
 | |
| Malaltia objecte | infecció del tracte respiratori superior, infecció òssia, sèpsia, endocarditis infecciosa, infecció bacteriana per gramnegatius, infecció per Pseudomonas i meningitis  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | aminoglicòsid i antibiòtic aminoglicosídic |
| Codi ATC | J01GB06, S01AA21 i D06AX12 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C22H43N5O13 |
| Massa molecular | 585,286 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 37517-28-5 |
| PubChem (SID) | 37768 |
| IUPHAR/BPS | 10894 |
| DrugBank | DB00479 |
| ChemSpider | 34635 |
| UNII | 84319SGC3C |
| KEGG | C06820 i D02543 |
| ChEBI | 2637 |
| ChEMBL | CHEMBL177 |
| PDB ligand ID | AKN |
| AEPQ | 100.048.653 |
L'amikacina és un antibiòtic del grup dels aminoglucòsids que s'utilitza en el tractament de diferents infeccions bacterianes.[1] Això inclou infeccions de les articulacions, infeccions intraabdominals, meningitis, pneumònia, sèpsia i infeccions del tracte urinari.[2] També s'utilitza per al tractament de la tuberculosi multiresistent.[3] S'administra com a injecció intravenosa o intramuscular.[2]
L'amikacina, igual que els altres antibiòtics aminoglucòsids, pot provocar pèrdua d'audició, problemes d'equilibri i problemes de ronyó. Entre altres efectes secundaris s'hi inclouen la paràlisi, que pot dur a la incapacitat per respirar. Si s'utilitza durant l'embaràs pot provocar sordesa permanent en el nadó. L'amikacina produeix el bloqueig de la funció de la subunitat menor del ribosoma procariòtic, que incapacita el bacteri per produir proteïnes.[2]
L'amikacina fou patentada el 1971 i introduïda al mercat el 1976.[4][5]
Fou preparada per Kawaguchi i alguns col·laboradors l'any 1972. Es presenta en forma de pólvores cristal·lines que es fonen a 203-204 °C.
Usada en el tractament de diferents infeccions bacterianes. Actua unint-se a la subunitat 30S del ribosoma bacterià, impedint la lectura de l'ARN i conduint al bacteri a la impossibilitat de sintetitzar proteïnes necessàries per al seu creixement i desenvolupament.
És emprada principalment contra gèrmens hospitalaris multiresistents (sobretot bacils gramnegatius).
Referències
[modifica]- ↑ Thomson PLM (2008). «Amikacina». A José Antonio Solís Sánchez. Vademécum de genéricos intercambiables. Mèxic, D.F. Consultat el 15 d'octubre de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Amikacin Sulfate» (en anglès). The American Society of Health-System Pharmacists. Consultat el 8 de desembre de 2016
- ↑ WHO Model Formulary 2008 (en anglès). World Health Organization. 2009. p. 137. ISBN 9789241547659. Arxivat des de l'original el 13 desembre de 2016. Consultat el 8 de desembre de 2016.
- ↑ Fischer, Janos; Ganellin, C. Robin (2006). Analogue-based Drug Discovery (en anglès). John Wiley & Sons. p. 507. ISBN 9783527607495. Arxivat des de l'original el 20 de desembre de 2016.
- ↑ Oxford Handbook of Infectious Diseases and Microbiology (en anglès). OUP Oxford. 2009. p. 56. ISBN 9780191039621. Arxivat des de l'original el 24 de novembre de 2015.