Carminatiu
Un carminatiu és una substància medicinal d'acció antiespasmòdica, que afavoreix l'expulsió de gasos que es formen al tub digestiu, especialment a l'intestí. L'excés de gasos s'anomena mèdicament meteorisme i pot produir sensació d'abdomen inflamat i espasmes.
Etimologia
[modifica]El mot carminatiu deriva de carminar que vol dir expel·lir del cos. En fa menció Guy de Cauliach, a Inventari o Collectori de Medecina: "Aço fan les pocions... aidants a carminar" al llibre 3, capítol 2, "Carminant les ventositats" ibid., llibre 6, capítol 7.
Fàrmacs carminatius
[modifica]Els dos principis actius carminatius més importants que s'utilitzen per a reduir els gasos són la simeticona i la dimeticona. Els dos són tensioactius i aquest efecte s'aconsegueix des de la síntesi del dimetilpolisiloxà. La simeticona té un una molècula de diòxid de silici més, però ambdós químicament són polímers linears de siloxans metilats.
Mecanisme d'acció
[modifica]- Dispersen i prevenen la formació de bombolles de gasos envoltades de mucositats.
- Redueixen la tensió superficial de les bombolles.
Plantes carminatives
[modifica]
Antigament molt utilitzada, l'Agua del Carmen® és un preparat medicinal a base de plantes que té propietats carminatives entre d'altres. Hi ha força plantes que poden usar-se com a carminatius. Entre elles trobem:
- L'alfàbrega
- L'anet
- L'anís
- L'assafètida
- El càlam
- La camamilla
- El cardamom
- La ceba
- El comí
- El coriandre
- El donzell
- La farigola
- El fonoll
- El gingebre
- El marduix
- La melissa
- La menta
- La nou moscada
- L'orenga
- El poliol
Bibliografia
[modifica]ALCOVER, Mn. Antoni Mª, Diccionari Català-Valencià-Balear, Palma, 1988, ISBN 84-273-0025-5 (Obra completa)