Carlos Cañal y Migolla

Carlos Cañal y Migolla

Carlos Cañal en 1922
Biografia
Naixement	3 novembre 1876 Sevilla (Espanya)
Mort	11 setembre 1938 (61 anys) Sevilla (Espanya)
Ministre de Proveïments
23 de juliol de 1919 – 28 de setembre de 1919[1]
← Miguel López de Carrizosa y de Giles Fernando Sartorius Chacón →
Ministre de Treball
5 de maig de 1920 – 13 de març de 1921[1]
← Nou càrrec Eduardo Sanz y Escartín →
Ministre de Gràcia i Justícia
4 de desembre de 1922 – 7 de desembre de 1922[1]
← Mariano Ordóñez García Álvaro Figueroa y Torres Mendieta →
Dades personals
Formació	Universitat Central
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Ocupador	Universitat de Sevilla
Partit	Partit Conservador
Membre de	Real Academia Sevillana de Buenas Letras
Família
Fills	Carlos Cañal y Gómez-Imaz
Llista Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva 10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 Ministre d'Abastiments 23 juliol 1919 – 28 setembre 1919 ← Miguel López de Carrizosa y de Giles – Fernando Sartorius Chacón → Ministre de Treball d'Espanya Diputat al Congrés dels Diputats Ministre de Gràcia i Justícia

Carlos Cañal y Migolla (Sevilla, 3 de setembre de 1876 – Sanlúcar de Barrameda,^[2] 11 de setembre de 1938)^{[nota 1][3]} va ser un advocat, arqueòleg i polític espanyol, ministre de Proveïments, ministre de Treball i ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.

Militant del Partit Conservador, obtindrà acta de diputat per la circumscripció de Sevilla en totes les eleccions celebrades entre les eleccions generals espanyoles de 1903 i les eleccions generals espanyoles de 1923 amb excepció de les 1905. Posteriorment tornarà a ser nomenat "Representant de l'Estat" a l'Assemblea Nacional Consultiva de Miguel Primo de Rivera en 1927.

Va ser ministre de Proveïments entre el 23 de juliol i el 28 de setembre de 1919 en un gabinet Sánchez Toca. Posteriorment serà el primer titular del ministeri de Treball en ocupar la cartera entre el 8 de maig de 1920 i el 13 de març de 1921 en un govern presidit per Eduardo Dato. Finalment seria ministre de Gracia i Justícia entre el 4 i el 7 de desembre de 1922 en un gabinet Sánchez Guerra.

El 1921 va ser el delegat d'Espanya en la Conferència Internacional del Treball que es va celebrar en Ginebra.

Va morir el 1938 a la seva finca de La Jara,^[3] a Sanlúcar de Barrameda.

Càrrecs públics
Precedit per: Miguel López de Carrizosa y de Giles	Ministre de Proveïments (juliol-setembre) 1919	Succeït per: Fernando Sartorius Chacón
Precedit per: Nou càrrec	Ministre de Treball 1920-1921	Succeït per: Eduardo Sanz y Escartín
Precedit per: Mariano Ordóñez García	Ministre de Gràcia i Justícia (desembre) 1922	Succeït per: Álvaro Figueroa y Torres Mendieta