Calcioancilita-(Nd)

Calcioancilita-(Nd)
Fórmula química	Ca(Nd,La,Ce)(CO₃)₂(OH)·H₂O
Epònim	calcioancilita-(Ce) i neodimi
Localitat tipus	Mina Seula (ex Montecatini quarry), Mont Camoscio, Oltrefiume, Baveno, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.DC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	5.DC.05
Heys	11.8.12
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,212(2) Å; b = 4,976(2) Å; c = 8,468(2) Å; β = 90,04(3)°
Grup puntual	m - domàtica
Duresa	4 a 4,5
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,660 nβ = 1,725 nγ = 1,761
Birefringència	δ = 0,101
Angle 2V	mesurat: 70° a 74°, calculat: 70°
Dispersió òptica	feble
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA1989-008
Símbol	Canc-Nd
Referències	[1]

La calcioancilita-(Nd) és un mineral de la classe dels carbonats, que pertany al grup de l'ancilita. Rep el seu nom del grec αγκυλός (ankylos), "corb", en al·lusió a les formes dels cristalls, generalment arrodonits i distorsionats, i del prefix "calci-", en al·lusió a la seva composició amb el calci dominant sobre l'estronci, a més del sufic "-(Nd)" degut a ser el neodimi la terra rara dominant.

La calcioancilita-(Nd) és un carbonat de fórmula química Ca(Nd,La,Ce)(CO₃)₂(OH)·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcioancilita-(Nd) pertany a «05.DC - Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans» juntament amb els següents minerals: ancilita-(Ce), calcioancilita-(Ce), gysinita-(Nd), ancilita-(La), kozoïta-(Nd), kozoïta-(La), kamphaugita-(Y), sheldrickita, thomasclarkita-(Y), peterbaylissita, clearcreekita i niveolanita.

Va ser descoberta a la Mina Seula, al Mont Camoscio, a Oltrefiume, al municipi de Baveno (Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia). Al mateix comune també ha estat trobada a la pedrera Scala dei Ratti, a Feriolo. La calcioancilita-(Nd) també ha estat descrita a la mina de coure de Paratoo, a Yunta (Austràlia Meridional), a la pegmatita de Stetind, a Tysfjord (Noruega), i a Balayé, a Finhaut (Valais, Suïssa).

• Galeria d'imatges