[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Comtats preservats de Gal·les

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Comtats preservats de Gal·les
(1) Gwent
(2) South Glamorgan
(3) Mid Glamorgan
(4) West Glamorgan
(5) Dyfed
(6) Powys
(7) Gwynedd
(8) Clwyd

Els comtats preservats de Gal·les són les actuals àrees usades en Gal·les amb propòsits cerimonials d'intendència i seu del xèrif. Estan basats en els comtats creats per la Llei de Govern Local de 1972 i s'usats per al govern local i altres assumptes entre 1974 i 1996.

La Llei del Govern Local de Gal·les de 1994 va abolir els vuit comtats cerimonials creats per la Llei de Govern Local de 1972. No obstant això, va crear el concepte de comtats preservats segons les seves àrees parar utilitzar-se amb intencions com intendència. Aquest ús es va consolidar per part de la Llei d'Intendències de 1997[1]

A més d'aquestes dues funcions cerimonials, les Comissions de Frontera haurien d'evitar creuar les fronteres dels comtats preservats en elaborar les circumscripcions electorals al Parlament, on sigui practicable.[2]

Alguns estatuts ja en vigor foren esmenar per a fer-ne referència, com el 200, les úniques provisions que encara romanen són:[3]

  • La Llei de Xèrifs de 1887 - Als comtats preservats hi són designats els Alts Xèrifs.
  • La Llei de Defensa de 1842 - Hi fan referència els Lord Tinents.
  • La Llei d'Indústria Pesquera del Mar (Marisc) de 1967 - S'hi reserven porcions rellevants de la dins dels comtats preservats.
  • La Llei de Circumscripcions Electorals del Parlament de 1986 - Cap comtat preservat ni cap part d'un comtat preservat s'inclourà en una circumscripció electoral que inclogui la totalitat de la part de qualsevol altre comtat preservat.

Canvis fronterers

[modifica]

Els comtats preservats eren a l'origen gairebé idèntics als de 1974–1996, però amb uns petits canvis fets amb la intenció d'assegurar-se que els comtats preservats es componguessin d'àrees principals completes. Llanrhaeadr-ym-Mochnant, Llansilin i Llangedwyn es van transferir de Clwyd a Powys, i Wick, St Brides Major, Ewenny i Pentyrch de Mid Glamorgan a South Glamorgan. No obstant això, aquests canvis encara van deixar dos municipis comtals, Conwy i Caerphilly dividits entre comtats preservats.

Per rectificar-ho, l'Assemblea Nacional de Gal·les[4] va fer dos canvis substancials a les fronteres que van entrar en vigor el 2 d'abril de 2003. La part de l'àrea de govern local de Conwy que havia pertangut a Gwynedd es transferí a Clwyd, i la part de l'àrea de govern local de Caerphilly que havia pertangut a Mid Glamorgan es transferí a Gwent. La frontera entre Mid Glamorgan i South Glamorgan també es realineà per a reflectir petits canvis a les fronteres del govern local. Cada comtat preservat abasta avui dia entre una i cinc àrees de govern local completes.

Llista de comtats preservats

[modifica]

Les xifres de població són estimacions a mitjan any de 2007, de l'Oficina d'Estadístiques Nacionals, agrupant xifres d'àrees d'autoritats unitàries als seus respectius comtats preservats[5]

Nom Comprèn Àrea (km²) Població
Clwyd Conwy, Denbighshire, Flintshire, Wrexham 2.910 491.100
Dyfed Carmarthenshire, Ceredigion, Pembrokeshire 5.780 375.200
Gwent Blaenau Gwent, Caerphilly, Torfaen, Monmouthshire, Newport 1.553 560.500
Gwynedd Anglesey, Gwynedd 3.262 187.400
Mid Glamorgan Bridgend, Merthyr Tydfil, Rhondda Cynon Taff 781 423.200
Powys Powys 5.196 132.000
South Glamorgan Cardiff, Vale of Glamorgan 475 445.000
West Glamorgan Neath Port Talbot, Swansea 820 365.500

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Lieutenancies Act 1997 (c. 23)
  2. «The Review of Parliamentary constituencies and of Welsh Assembly electoral regions in Wales» ( PDF). Arxivat de l'original el 2004-12-26. [Consulta: 3 gener 2012].
  3. «Review of Preserved County Boundaries Final Proposals - Local Government Boundary Commission for Wales». Arxivat de l'original el 2016-05-07. [Consulta: 3 gener 2012].
  4. Preserved Counties (Amendment to Boundaries) (Wales) Order 2003
  5. «Statistics.gov.uk». Arxivat de l'original el 2008-10-14. [Consulta: 24 gener 2021].