¡Átame!

¡Átame!

Fitxa
Direcció	Pedro Almodóvar
Protagonistes	Victoria Abril Antonio Banderas Loles León Rossy de Palma Francisco Rabal Alberto Fernández de Rosa Agustín Almodóvar Julieta Serrano i Romero María Barranco Emiliano Redondo José María Tasso Manuel Bandera Malena Gracia
Producció	Agustín Almodóvar
Guió	Pedro Almodóvar
Música	Ennio Morricone
Fotografia	José Luis Alcaine Escaño
Muntatge	José Salcedo
Distribuïdor	El Deseo i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	1989
Durada	111 min
Idioma original	castellà
Rodatge	Madrid
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia romàntica, comèdia dramàtica, drama, cinema de ficció criminal, cinema romàntic i comèdia
Qualificació MPAA	NC-17
Lloc de la narració	Madrid
Lloc web	miramax.com…

¡Átame! és una pel·lícula espanyola de 1990 dirigida per Pedro Almodóvar. Té el rècord de major nombre de nominacions als Goya i cap guardó (optava a 15 premis).^[1]

El jove Ricky és orfe des dels tres anys i tota la seva vida l'ha passat en diferents institucions socials i reformatoris. Per la seva banda, Marina (Victoria Abril) és una dona que ha tingut problemes amb les drogues i treballa com a actriu en pel·lícules pornogràfiques i de terror. Fascinat per ella, Ricky la rapta, disposat a fer tot el possible perquè Marina correspongui al seu amor. El rebuig inicial de la dona, i els seus inútils intents de fugir, van deixant pas a una progressiva complicitat entre tots dos, finalment convertida en autèntic amor.

• Victoria Abril (Marina Osorio)
• Antonio Banderas (Ricky)
• Loles León (Lola)
• Julieta Serrano (Alma)
• María Barranco (médica)
• Rossy de Palma (Camello en Vespa)
• Francisco Rabal (Máximo Espejo)
• Lola Cardona (directora del psiquiátric)

Va ser la vuitena pel·lícula en la filmografia de Pedro Almodóvar i la primera que va realitzar després del gran èxit obtingut amb el seu anterior film, Mujeres al borde de un ataque de nervios, avançant en una línia temàtica i estilística més depurada (més propera al drama que a la comèdia dels seus inicis), i que li acabaria proporcionant la consagració internacional que arribaria amb els seus títols posteriors, guanyadors de diversos premis Oscar. També cal destacar el fet que es tractés de l'última pel·lícula rellevant d'Antonio Banderas en el cinema espanyol, abans del seu salt al cinema de Hollywood.

Va obtenir 15 nominacions als Goya sense rebre cap premi.