èster

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɛs.tər/, occidental /ˈes.teɾ/
• Etimologia: De l'alemany Essigäther format per la unió de Essig ‎(«vinagre») i Äther ‎(«èter»).

èster m. ‎(plural èsters)

1. Substància orgànica caracteritzada per tenir en la seva fórmula química un grup funcional o sigui la unió d'un grup acil amb un grup alquil.

• Síl·labes: ès·ter (2)
• Anagrames: ertes, èters, reste, retes, retés, trese

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈεs.te/
• Àudio: Bearn ^ⓘ
• Etimologia: (pendent)

èster

1. (gascó) forma alternativa de èsser ‎(«ser, estar»)

èster m. ‎(plural èsters)

1. (gascó) forma alternativa de èsser ‎(«ésser»)