-l

• Etimologia: Del llatí vulgar *illu, del clàssic ille. Originalment usat darrere del nom va acabar com a sufix de flexió, al contrari de les altres llengües romàniques que l'usen davant del nom.

-l m. n. ‎(plural masculí -i, plural neutre -le, femení -a, genitiu -lui)

1. el (article definit masculí i neutre)

Aquesta forma de l'article definit s'usa per a substantius masculins i neutres, en els casos nominatiu i acusatiu que acaben en -ă, -u.

• tată (pare): tatăl (el pare) m.
• amfiteatru (amfiteatre): amfiteatrul (l'amfiteatre) n.

• -le, forma reforçada per noms acabats en -e.
• -ul, forma reforçada per noms acabats en -o, -i, o en consonant.