xifra

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈʃi.fɾə/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈʃi.fɾa/
	valencià /ˈʃi.fɾa/, /ˈt͡ʃi.fɾa/

• Etimologia: De l'àrab صفر ‎(ṣifr, «buit, zero»), del sànscrit शून्य ‎(sunya, «el buit»), doblet de zero que era el sentit original estès als altres números, segle XIV. El sentit de llenguatge xifrat prové de l'italià cifra, derivat també de l'àrab.

xifra f. ‎(plural xifres)

1. Símbol que s'empra per representar una quantitat.
2. Un tipus d'enigma en llenguatge codificat.

xifrar

• nombre, número

xifra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de xifrar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb xifrar.

• Síl·labes: xi·fra (2)
• Anagrama: fixar

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot