verus

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈweː.rʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *u̯er-11 ‎(«amistós, fiable»).

vērus m., vēra f., vērum n. ‎(comparatiu vērior, superlatiu vērissimus)

1. veritable, autèntic

   «secerni blandus amicus a vero et internosci tam potest adhibitā diligentiā, quam omnia fucata et simulata a sinceris atque veris» (^[1])

   per distingir l'adulador del veritable amic, pots fer servir aquest recurs, elimina tot allò que sigui efímer i simulat i cerca la veritat

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

• falsus
• fictius

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.1165-1166