ver

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbɛr/
	balear /ˈvə/, /ˈvɛ/
	alguerès /ˈvɛr/
Occidental:	nord-occidental /ˈber/
	valencià /ˈveɾ/, /ˈbeɾ/

• Rimes: -ɛɾ
• Etimologia: Del llatí vērus, segle XII.

ver m. ‎(femení vera, plural masculí vers, plural femení veres)

1. (balear, alguerès) veritable

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Etimologia: Del llatí vēr ‎(«primavera»), i de vērus ‎(«ver, veritable»).

ver

1. ver, veritable

ver m. ‎(plural vers)

1. primavera
2. vidre
3. veritat

ver

1. forma alternativa de veer ‎(«veure»)

• Bellver

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbeɾ/
• Rimes: -eɾ
• Etimologia: Del llatí vidēre.

ver trans., pron. ‎(pronominal verse, present veo, passat vi, futur veré)

1. veure
2. veure-hi

• visión

• Síl·labes: 1

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ver

• Pronúncia: /vɛʁ/ àudio ^ⓘ

• Etimologia: Del francès mitjà ver

ver m. ‎(plural vers)

1. cuc

• ver à soie
• ver solitaire

• Article corresponent a la Viquipèdia en francès
• ver. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 setembre 2014].
• Entrada «ver» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).

• Etimologia: (pendent)

ver f. ‎(plural vers)

1. cuc

• ver-à-soye

• Francès: ver

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /weːr/

vēr n. ‎(genitiu vēris)

1. primavera

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vēr	vēra
Vocatiu	vēr	vēra
Acusatiu	vēr	vēra
Genitiu	vēris	vērum
Datiu	vērī	vēribus
Ablatiu	vēre	vēribus

• Albanès: verë
• Aragonès: verano
• Asturià: veranu, verañu, branu
• Castellà: verano
• Francès: primevère
• Gallec: verán, vrán
• Portuguès: verão
• Romanès: vară

La primavera i els seus equivalents romànics provenen de prima vēra ‎(«l’inici de la primavera») amb feminització vulgar de vēr.