valer

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈɫɛ/ⓘ
	balear /vəˈɫə/, /vəˈɫɛ/
Occidental:	nord-occidental /baˈɫe/
	valencià /vaˈɫeɾ/, /baˈɫe/

• Rimes: -ɛ(ɾ)
• Etimologia: Del llatí valēre, segle XII.

valer intr., trans., pron. ‎(pronominal valer-se)

1. Atorgar valor o preu a alguna cosa.
2. Tenir en compte la utilitat o aspectes positius d'una cosa o d'una persona.
3. Ser capaç de fer coses sense l'ajut de ningú, generalment en referència a les activitats bàsiques per sobreviure: alimentar-se, vestir-se, etc.

Paradigmes de flexió: valc, val, valem

• valdre, valguer

Les formes valer i valdre estan molt distribuïdes en tot el domini, excepte en balear on només s’usa valer. En un registre formal es prefereix la forma etimològica valer. La forma valdre és la preferent en valencià i alguerès. La forma valguer, usada en català central i nord-occidental, es considera col·loquial.

• costar, importar, pujar, resultar
• costar, resultar, sortir per

• no s'hi val
• no s'ho val

• Síl·labes: va·ler (2)
• Anagrames: velar, veral

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: valer

• Etimologia: Del llatí valēre.

valer m. ‎(plural valers)

1. valor, vàlua

valer

1. valer

• Obres de referència: DCVB, Faraudo