univers

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.niˈβɛrs/, balear /u.niˈvɛɾs/
	alguerès /u.niˈvɛls/
Occidental:	nord-occidental /u.niˈβɛrs/
	valencià /u.niˈvɛɾs/, /u.niˈβɛɾs/

• Rimes: -ɛɾs
• Etimologia: Del llatí univĕrsum, format per uni ‎(«un») i el verb verso ‎(«girat, envoltat»), és a dir «la unitat i tot el que l'envolta», segle XV.

univers m. ‎(plural universos)

1. Tot el que existeix.
2. El món, la terra habitada.
3. (astronomia) Forma alternativa de Univers.
4. Conjunt d’elements que formen una part definida, o de circumstàncies que conformen un entorn determinat.

• cosmos, món

• Inherentment singular, el plural s'utilitza en sentit figurat.
• S'escriu en majúscula quan té sentit astronòmic i en minúscula quan és en sentit figurat.

• universal

• Síl·labes: u·ni·vers (3)
• Heterograma de 7 lletres (einrsuv)
• Anagrama: visuren

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot