unís

unís

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb unir.

• Síl·labes: u·nís (2)
• Anagrames: nius, nuïs, suïn, usin

unís

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de unir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de unir