trans

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɾans/
• Rimes: -ans
• Etimologia: De trans- per reducció de compostos.

trans inv. ‎(plural trans)

1. (col·loquial) transgènere
2. (col·loquial) transsexual
3. (química) Dit d’un compost que presenta isomeria geomètrica amb dos grups en sentits oposats.

• cis

trans m. f. ‎(plural trans)

1. (col·loquial) transgènere
2. (col·loquial) transsexual

• Síl·labes: 1

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Etimologia: De l'indoeuropeu *terh₂-.

trans

1. a l'altra banda, més enllà, darrere

   trans Alpes —(«a l'altra banda dels Alps» o «darrere els Alps»)

   trans Rhenum incolere —(«viure a l'altre costat del Rin»)