servir

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /sərˈbi/, balear /səɾˈvi/
Occidental:	nord-occidental /serˈβi/
	valencià /seɾˈviɾ/, /seɾˈβi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfons: cerví, serví
• Etimologia: Del llatí servīre ‎(«acció del servent»), segle XI.

servir intr., pron., trans. ‎(pronominal servir-se)

1. Ésser apte o propi a un ús.
2. Complir els deures que hom té envers algú.
3. A taula, fer el plat (a algú), abocar-li la beguda, etc.
4. Procurar a algú un avantatge intervenint-hi personalment.
5. (pronominal) Fer ús, emprar.
6. (esports de pilota) Posar la pilota, la bola, el volant o el disc en joc.

Paradigmes de flexió: serveixo, serveix, servim

• malservir

• abocar
• exercir
• repartir
• treure (esports)

• Síl·labes: ser·vir (2)

• servir. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: servir

• Etimologia: De serví per hipercorrecció del plural servís quan la pronúncia de la erra final era vacil·lant, reducció de servii, de servici.

servir m. ‎(plural servirs)

1. servei, servici

   «Com és la gran bellesa e bella planícia de la terra que Déus vos ha dada, devets pensar ab gran studi que la puxats occupar en profitosos servirs de la ciutat.» (Francesc Eiximenis, Regiment de la cosa pública, ca. 1384)

• Obres de referència: Faraudo, DTCA

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \seɾˈβiɾ\

Americà: alt \s(e)ɾˈβiɾ\, baix \seɾˈβiɾ\

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí servīre.

servir intr., trans., pron. ‎(pronominal servirse, present sirvo, passat serví, futur serviré)

1. servir

• (esports) sacar

• Síl·labes: ser·vir (2)

• Pronúncia: /sɛʁˈviʁ/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí servīre.

servir

1. servir