resseguir

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rə.səˈɣi/
Occidental:	nord-occidental /re.seˈɣi/
	valencià /re.seˈɣiɾ/, /re.seˈɣi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Del prefix re- i seguir, segle XIX.

resseguir trans.

1. Recórrer tot un camí, un lloc.
2. Escorcollar detingudament.
3. Examinar, repassar ordenadament l’evolució d’un procés, d’uns fets cronològics.

   «Aquesta cova està situada a la Drôme, al sud de França, i s'ha excavat des de l'any 1990. Al terreny s'hi amunteguen diverses capes arqueològiques que ressegueixen més de 80.000 anys d'ocupació del lloc.» (Redacció de la CCMA, Agències, «Troben una dent de llet que podria ser el rastre més antic d'"Homo sapiens" a Europa», 3/24, feb. 2022)

Paradigmes de flexió: ressegueixo, ressegueix, resseguim

• Síl·labes: res·se·guir (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot