rang

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈraŋ/, balear /ˈraŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈraŋ/
	valencià /ˈraŋk/, /ˈraŋ/

• Rimes: -aŋk
• Etimologia: Del francès rang

rang m. ‎(plural rangs)

1. Grau social o professional.

   Una funcionària d'alt rang.

2. Nivell jeràrquic en una organització, particularment militar.

   Els soldats es dividien segons el seu rang.

3. Posició d'un element en un conjunt ordenat d'acord a criteris específics.
4. Conjunt de taules d'un establiment assignades a un cambrer.
5. (matemàtiques) Ordre del menor no nul més gran d'una matriu, un espai vectorial, una aplicació...

   Una matriu de rang 4.

6. (matemàtiques) Interval entre el valor més gran i el més petit d'un conjunt.

   Una funció de rang positiu.

• rang dinàmic

• Anagrama: gran

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC