plan

plan

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de planar.

• Síl·labes: 1

• Pronúncia: /plæn/ àudio (EUA) ^ⓘ
• Etimologia: Del francès plan, del llatí plānus.

plan ‎(plural plans)

1. pla
2. planta (dibuix d'una secció horitzontal d'un edifici)

plan ‎(3a persona singular present plans, gerundi planning, passat i participi planned)

1. planificar

• Síl·labes: 1

• plan. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈplan/, meridional \ˈplaŋ\

Americà: alt /ˈplan/, baix \ˈplaŋ\, austral /ˈplan/

• Rimes: -an
• Etimologia: Del francès plan, de planter ‎(«plantar»), amb sentit figurat. Doblet per apòcope de plano.

plan m. ‎(plural planes)

1. pla, projecte

• planificar

• Síl·labes: 1

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre plan

• Pronúncia:
• Etimologia: (pendent)

plan

1. pla

Declinació de plan

Gènere comú	Singular		Plural
	Indefinit	Definit	Indefinit	Definit
Nominatiu	plan	planen	planer	planerne
Genitiu	plans	planens	planers	planernes

• Pronúncia: /plɑ̃/

plan m. ‎(plural plans)

1. disseny

• plan. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpla/
• Àudio: Bearn ^ⓘ
• Etimologia: (pendent)

plan m. ‎(femení plana, plural masculí plans, plural femení planas o planes [aranès])

1. pla

plan

1. bé

plan m. ‎(plural plans)

1. (geometria) pla
2. plànol
3. pla, programa
4. plaça
5. planell