plàtan

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈpɫa.tən/, occidental /ˈpɫa.tan/^ⓘ
• Etimologia: De l’arcaic plàtano, del castellà plátano, del llatí platanus, del grec antic πλάτανος ‎(plátanos), de πλατύς ‎(platýs, «pla, ample»), segle XIX. Doblet de blada.

plàtan m. ‎(plural plàtans)

1. Arbre caducifoli del gènere Platanus, de capçada ampla i fulles palmades grosses.
2. Fusta del plàtan.
3. (castellanisme) banana

• plataner

• platanar
• plataneda
• plataner

• Síl·labes: plà·tan (2)
• Anagrames: planat, planta, plantà

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot