la

la

1. Codi de llengua ISO 639-1 del llatí.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /ɫə/^ⓘ, occidental /ɫa/
• Etimologia: Del llatí illa, segle XI.

la f. ‎(elidit l', plural les, masculí el)

1. Article determinat femení singular que serveix per actualitzar i concretar el contingut del substantiu que acompanya. També és el femení de la forma dialectal i la forma arcaica lo.

   És admirable la insistència de la mosca vironera quan té ganes d'emprenyar a algú.

• sa (parlar salat)
• na (article personal)

• S’utilitza la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:

  La vocal té un so semivocàlic (quan fa diftong).

  La paraula de la dreta comença amb u, i àtones.

  Exemples: l'antena, la iaia, la universitat.

• També s'utilitza la forma apostrofada davant sigles, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.

  Exemple: l'HTTP.

• una (article indeterminat)

la ‎(elidida l')

1. Acusatiu del singular del pronom personal "ella".
2. Substitueix el complement directe quan aquest porta l'article "la".

   Vols la goma? —Sí que la vull.

• Quan s'escriu darrere el verb se separa d'aquest amb un guió: -la.
• No existeix forma reduïda.

la m. ‎(plural las)

1. Sisena veu de l'escala musical; el sisè punt de solfa.

• La la la: cançoneta amb què és fa dormir les criatures.
• Estar en la: estar en l'aire, amb poca consistència, solidesa o seguretat.
• Estar en la com sa iaia Miquela: ni fer ni desfer.

la

1. (antic) forma alternativa de lla ‎(«allà»)

• Anagrama: al ^(alfagrama)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (article, pronom, àton) /la/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈla/
• Rimes: -a
• Etimologia: Article: del llatí illa.
• Etimologia: Pronom: del llatí illam, acusatiu d'illa.
• Etimologia: Nom: apòcope de labii, paraula amb la qual comença el sisè compàs de la primera estrofa de l'himne de Sant Joan Baptista, d'on van traure's els noms de les notes musicals.

la f. ‎(plural las, masculí el)

1. la (article determinat femení)

la f. ‎(plural las)

1. la

   ¿Has visto mi cartera? No la encuentro.

   Has vist la meva cartera? No la trobo.

la m. ‎(plural las)

1. (música) la

• Notes musicals en castellà: do, re, mi, fa, sol, la, si.

• Síl·labes: 1
• Anagrama: al ^(alfagrama)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre la

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /la/
• Etimologia: Del castellà la.

la ‎(plural la)

1. la, el (article determinat)

• Síl·labes: 1
• Anagrama: al ^(alfagrama)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre la

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈla/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

la m. ‎(plural las)

1. la

la ‎(masculí lo, plural femení las, plural masculí los)

1. la, article definit femení

• l' (davant de vocal)

• era (aranès)

la ‎(plena, elidida l')

1. la, pronom d'acusatiu

la f. ‎(plural li, masculí lu)

1. la (article determinat femení)

   La fimmina - la dona

• a
• l' (forma apostrofada davant vocal)
• dâ (contracció di+la)
• â (contracció a+la)
• ntâ (contracció nti+la)
• ccâ (contracció cu+la)
• pâ (contracció pi+la)

la f. ‎(feble, fort idda)

1. la