he

he

1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'hebreu.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈe/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) /ˈe/

Informal: /ˈaj/

• Rimes: -e
• Etimologia: Nom: de l'hebreu ה״א ‎(h"é), del protosemític *haw ‎(«lloança»).
• Etimologia: Verb: del català antic hay, del llatí *haio, de habeō.

he f. ‎(plural hes)

1. Cinquena lletra dels alfabets semítics fenici, arameu, hebreu i d’altres derivats.

• ha (àrab)
• èpsilon (grec)

he

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de haver.

• Anagrama: eh ^(alfagrama)

• Obres de referència: DIEC

• Etimologia: (pendent)

he

1. ep

   «Wie ich in Gedanken dem Tore zu ging, hört' ich hinter mir schreien: »Junger Herr! he! junger Herr! hören Sie doch!«.» ((von Chamisso, Adelbert; Llobet, Gustau (trad.). Peter Schlemihls wundersame Geschichte (La meravellosa història de Peter Schlèmihl). Project Gutenberg, La Magrana (trad.), 1813, 1983 (trad.). ISBN 84-7410-137-9.))

   Caminava pensívol, apropant-me a la porta. Tot de cop vaig sentir que em cridaven, al darrera: — Jove! Ep, jove!.

• Pronúncia: /hiː/ (RU), /hi/ (EUA)

• àudio (RU) ^ⓘ
• àudio (EUA) ^ⓘ

he

1. ell

• him
• himself
• his

• she
• it

• he'd
• he'll
• he's

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈe/
• Rimes: -e

he

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb haber

he ‎(genitiu heidän, partitiu heitä)

1. nominatiu plural de hän: ells, elles (pronom personal de tercera persona plural per a persones, sense distinció de gènere)

• hän

• ne (col·loquial)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Kielitoimiston sanakirja sobre he

he

1. forma romaji de ヘ ‎(he)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /hɛ/

he

1. vocatiu masculí singular de hic