halar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (mariner)

Oriental:	/əˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /aˈɫa/
	valencià /aˈɫaɾ/, /aˈɫa/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (menjar)

Oriental:	central /həˈɫa/, balear /həˈɫa/
	septentrional /ʒəˈla/
Occidental:	nord-occidental /haˈɫa/
	valencià /haˈɫaɾ/, /haˈɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: alà, alar, halà
• Etimologia: [1] Del castellà halar, del francès haler, segle XX.
• Etimologia: [2] Del caló halar ‎(xəlá), del romaní xal, del sànscrit खादति ‎(khādati). Cognat de l’hongarès halózik.

halar trans.

1. (argot mariner) Estirar un cap, ormeig o embarcació per treure'l de l'aigua.

Paradigmes de flexió: halo, hala, halem

halar trans., pron. ‎(pronominal halar-se)

1. (col·loquial) menjar

• calar

• Síl·labes: ha·lar (2)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

• Pronúncia: /xəˈla/
• Etimologia: Del romaní xal, del sànscrit खादति ‎(khādati). Compareu amb el caló espanyol jalar ‎(xalár).

halar ‎(xəlá)

1. menjar

• calar ‎(kəlá), hallar ‎(xəljá), halissarar ‎(xəlisərá)

• Català: halar

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈlaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del francès haler.

halar trans. ‎(present halo, passat halé, futur halaré)

1. (argot mariner) halar

• Síl·labes: ha·lar (2)