fortuna

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /furˈtu.nə/
	balear /foɾˈtu.nə/, /furˈtu.nə/
Occidental:	/foɾˈtu.na/

• Rimes: -una
• Etimologia: Del llatí fortūna, segle XIV, de fors ‎(«sort, fortuna, atzar»).

fortuna f. ‎(plural fortunes)

1. Sort, particularment quan és bona.

   La fortuna de ser en el lloc adequat. La mala fortuna.

2. Patrimoni o propietats que hom posseeix.

   Tenia una fortuna valorada en 100.000 euros.

3. Tempesta, particularment en el mar.
4. (obsolet) dissort

• fer fortuna
• fortuna rodona

• Síl·labes: for·tu·na (3)
• Heterograma de 7 lletres (afnortu)
• Anagrama: furonat

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /foɾˈtu.na/

Americà: alt /f(o)ɾˈtu.na/, baix /foɾˈtu.na/

• Rimes: -una
• Etimologia: Del llatí fortuna.

fortuna f. ‎(plural fortunas)

1. fortuna

• afortunado
• afortunar

• Síl·labes: for·tu·na (3)
• Heterograma de 7 lletres (afnortu)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fortuna