foraster

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fu.ɾəsˈte/
	balear /fo.ɾəsˈte/, /fu.ɾəsˈte/
Occidental:	nord-occidental /fo.ɾasˈte/
	valencià /fo.ɾasˈteɾ/, /fo.ɾasˈte/

• Rimes: -e(ɾ)
• Homòfon: forester
• Etimologia: De l'occità antic forastier, variant de forestier per analogia amb fora, del llatí foris stare ‎(«estranger», literalment «estar fora, ser de fora»), segle XIV.

foraster m. ‎(femení forastera, plural masculí forasters, plural femení forasteres)

1. Que es troba fora de la seva població d’origen.

• estranger
• aliè, estrany

• autòcton, indígena, nadiu

foraster m. ‎(plural forasters, femení forastera)

1. Persona que es troba fora de la seva població d’origen.
2. (mallorquí) castellanoparlant

• Síl·labes: fo·ras·ter (3)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot