es

es

1. Codi de llengua ISO 639-1 de l'espanyol.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /əs/^ⓘ, occidental /es/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton, seguit de consonant sonora) oriental /əz/, occidental /ez/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) /ˈes/^ⓘ
• Rimes: -es

es m. ‎(plural invariable)

1. Article determinat masculí singular usat en el parlar salat.

   Es mosquit tigre fa es relleu diürn as mosquit tradicional.

• s' (forma apostrofada)
• ets (mallorquí, menorquí, davant vocal quan l'article és plural)
• el, l' (literari)
• lo, l' (col·loquial, nord-occidental)
• so, s' (mallorquí, eivissenc, darrere la preposició amb)
• en, n' (davant noms o sobrenoms de persona)

• as - a + es (al)
• des - de + es (del)
• pes - per + es (pel)

• És d’ús col·loquial i s’usa normalment l’article literari en l’escriptura, tret de casos fossilitzats o en registres col·loquials o folklòrics.
• S’utilitza la forma apostrofada davant de vocal o davant de la h, llevat de les següents excepcions:
  • La vocal té un so semivocàlic (quan fa diftong).

    Exemples: s' oceà, es iot.

• També s'utilitza la forma apostrofada davant sigles, independentment de com s'escriuen, si en pronunciar-les aquestes també tenen un so inicial de vocal.

  Exemple: s' RSS.

• Tots els topònims han de portar l'article quan aquest s'acompanya d'algun complement. L'article també pot ser indeterminat.

  Exemple: Montjuïc, es Montjuïc de s'olimpíada, un Montjuïc com cal.

es ‎(reforçada, elidida s', plena se, reduïda 's)

1. Acusatiu i datiu del pronom reflexiu de tercera persona.

• Pren la forma elidida s' davant de vocal.
• Pren la forma reduïda 's darrer de vocal.
• Pren la forma plena se usat de forma enclítica separat per un guionet, o davant d'un altre pronom.
• Davant d'un so d'essa sorda sol substituir-se per se.

es f. pl.

1. Forma plural de e.

es f. ‎(plural invariable)

1. (obsolet) Forma alternativa de essa.

• Anagrames: se ^(revers), sé

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

• Pronúncia: /əs/; ^ⓘ, ^ⓘ

es

1. Subjecte de frases impersonals; paraula intraduïble per ella mateixa al català, la traducció dependrà de la paraula que acompanyi.

   Es regnet. ― Plou.

   Es gibt. ― Hi ha.

   Es ist schön. ― Fa bo.

2. ell, ella Substitueix el subjecte quan és de gènere neutre, en català sovint elidit.

   Dieses Auto ist neu. Es ist mein.

   Aquest cotxe és nou. És meu.

3. el, la, ho Substitueix el complement directe quan és un grup nominal de gènere neutre.

   Kennen Sie Süddeutschland? —Ja, ich kenne es.

   Coneix vostè el sud d'Alemanya? —Sí que el conec.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈes/, meridional /ˈeh/

Americà: alt /ˈes/, baix /ˈeh/, austral /ˈes/

• Rimes: -es

es

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb ser

es f. pl.

1. forma plural de e

• Síl·labes: 1
• Anagrames: se ^(revers), sé

• Pronúncia: /ɛs/

es

1. segona persona singular del present d'indicatiu de ser

• Síl·labes: 1
• Anagrames: se ^(revers), sé

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɛs/

es

1. segona persona singular del present d'indicatiu actiu de sum

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈes/

es m. f. pl. ‎(singular masculí eth, singular femení era)

1. (aranès) forma alternativa de eths ‎(«els, article definit masculí plural»)
2. (aranès) forma alternativa de eras ‎(«les, article definit femení plural»)

• as (a+es)
• des (de+es)
• enes (en+es)
• enquiàs (enquià+es)
• entàs (entà+es)
• tàs (tà+es)

es ‎(reforçada, plena se, elidida s', reduïda 's)

1. (aranès) es

es

1. tercera persona singular (el/eth, ela/era) del present d'indicatiu de èsser

• ei (gascó)