eh

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (interrogatiu, fàstic)

Oriental:	central /ˈɛ/
	balear /ˈə/, /ˈɛ/
Occidental:	/ˈe/

• Rimes: -ɛ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (cridar l’atenció) /ˈe/
• Rimes: -e
• Homòfons: e, he
• Etimologia: D’origen expressiu, relacionat amb equivalents en llatí ei, hem, segle XIII.

eh

1. (interrogatiu) Petició de repetició o d’aclariment.

   Eh?, no m’ho crec.

2. (interrogatiu) Petició de conformitat.

   Eh que vindràs? Pensa-hi, eh?

3. (interrogatiu) Petició d’atenció.

   Que no torni a passar, eh?

4. Exclamació de fàstic.

   Eh, quina pudor!

5. Exclamació per cridar l’atenció d’algú.

   Eh, no te’n vagis.

• (repetició o aclariment) què?
• (conformitat) oi?, veritat?
• (atenció) entesos?
• (fàstic) ecs, uf, uix
• (cridar l’atenció) ei, ep, uep

• Anagrama: he ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB