do

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 1) /ˈdɔ/, (gironí) /ˈdo/
• Rimes: -ɔ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom 2, verb) /ˈdo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Nom 1: Del llatí dōnum.
• Etimologia: Nom 2: De l'italià do, primera síl·laba del cognom del musicòleg Giovanni Battista Doni (1593-1647).

do m. ‎(plural dons)

1. Acció de donar, present.
2. Talent innat per a fer una cosa.

• [1] donatiu

do m. ‎(plural dos)

1. Primera nota de l'escala musical.

do ‎(infinitiu dar)

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dar.

do ‎(infinitiu donar)

1. (antigament) doni

   Déu n'hi do! o déu-n'hi-do!

2. (col·loquial, seguit de pronoms febles) Forma alternativa de dona ‎(«imperatiu»).

   dona’m > do’m

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

do

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de dar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de dar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de dar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de dar

do

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de donar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de donar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de donar

• (1a indicatiu) don
• (1a subjuntiu) don, done
• (3a subjuntiu) don, done

do ‎(plural dos)

1. festa, activitat social

   We’re having a bit of a do on Saturday to celebrate my birthday.

   Dissabte farem una mica de festa per celebrar el meu aniversari.

2. pentinat

   Nice do!

   Quin pentinat més bonic!

do ‎(3a persona singular present does, gerundi doing, passat did, participi done)

1. fer

   I do my best! ― Faig el que puc!

2. Auxiliar per fer preguntes i negacions.

   What do you do? ― Què fas?

   I do not want to eat this. ― No vull menjar això.

3. Auxiliar per refermar una opinió.

   I do like this. ― Això m'agrada força.

   I do want to go. ― De veritat que vull anar.

4. Estar enllestit, acabar

   Aren't you done, yet? ― Encara no has acabat?

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /do/
• Etimologia: De d.

do ‎(acusatiu do-on, plural do-oj, acusatiu plural do-ojn)

1. Nom de la cinquena lletra de l'alfabet esperantista.

• d (lletra)
• ĉo (anterior), e (posterior)

• de (Kálmán Kalocsay), da (Gaston Waringhien)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre do

• Pronúncia^ⓘ: /ˈdɔ/

do m. ‎(plural invariable)

1. do (nota musical)

do

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de dare

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /doː/

dō ‎(present^?), dare ‎(infinitiu), dedī ‎(perfet), datum ‎(supí)

1. donar