cor

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈkɔr/ⓘ
	balear /ˈkɔɾ/, /ˈkɔ/
Occidental:	/ˈkɔɾ/
Informal:	central /ˈkɔrt/

• Rimes: -ɔɾ
• Etimologia: [1] Del llatí cor, segle XII. [2] Del llatí chorus, segle XIV, del grec antic χορός ‎(khorós, «khóros»).

cor m. ‎(plural cors)

1. Múscul que bombeja la sang a través del cos.
2. Figura o símbol amb dos lòbuls a la part superior i mig triangle invertit a la inferior; representació de l'amor.
3. (jocs, plural) Coll de la baralla francesa representat per cors vermells.
4. (jocs) Carta d’un dels quatre colls de la baralla francesa.
5. Part central d'alguna cosa.
6. (esports de raqueta) Part massissa o buida d'una raqueta que uneix el cap amb l'empunyadura.

• bessó, centre, essència, moll, nucli, substància, suc
• centre, meitat, melic, mig, ull
• coratge, psique, ànima

• acorar
• acordar

• Treure una carta de cors = Un pal de la baralla francesa
• Aprendre de cor = Aprendre de memòria
• Dir-ho de tot cor = Dir-ho de veritat
• Ser tot cor = Ser sentimental
• Obrir el cor a algú = Sincerar-se
• Estar amb l'ai al cor = patir
• Fer el cor fort = sobreposar-se
• Cor què vols = a plena satisfacció
• Premsa del cor = publicació ocupada de la vida personal de les persones públiques

Colls de la baralla francesa en català
	cors	diamants	piques	trèvols

cor m. ‎(plural cors)

1. Conjunt de cantants, forma reduïda de la paraula coral.
2. Lloc d'una església destinada a ubicar una coral.

• Anagrames: cró, orc, roc ^(revers)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• cor. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: cor

cor m. ‎(plural cors)

1. cor ‎(«múscul»)

cor

1. Forma alternativa de car.

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

• Pronúncia: /kɔʁ/

cor m. ‎(plural cors)

1. corn
2. trompa

• cor. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /kɔr/
• Etimologia: De l'arrel indoeuropea ḱḗr («cor»).

cor n. ‎(genitiu cordis)

1. (Terminologia Anatomica) cor

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cor	corda
Vocatiu	cor	corda
Acusatiu	cor	corda
Genitiu	cordis	cordum, cordium
Datiu	cordī	cordibus
Ablatiu	corde	cordibus

Aragonès: corazón Asturià: corazón, corazu Castellà: corazón

Català: cor Francès: cœur Gallec: corazón

Italià: cuore Portuguès: coração Romanès: cord