coliflor

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˌkɔ.ɫiˈfɫɔ/
Occidental:	nord-occidental /ˌkɔ.ɫiˈfɫɔ/, valencià /ˌkɔ.ɫiˈfɫɔɾ/ⓘ

• Rimes: -ɔ(ɾ)
• Etimologia: De l’alt italià *caolifior, del llatí científic cauliflora ‎(«que floreix en la tija»), segle XVIII documentat en alguerès. Tradicionalment interpretat com un compost de col i flor amb grafia obsoleta col-i-flor.

coliflor f. ‎(plural coliflors)

1. Col d’inflorescència molt desenvolupada amb brots de massa carnosa i comestible.
2. Bolet comestible de la classe dels basidiomicets (Ramaria botrytis).

• colflori, floricol

• Síl·labes: col·i·flor (3)
• Anagrames: colflori, floricol

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ko.liˈfloɾ/

Americà: alt /k(o).liˈfloɾ/, baix /ko.liˈfloɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del català coliflor.

coliflor f. ‎(plural coliflores)

1. coliflor

• Síl·labes: co·li·flor (3)