cal

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkaɫ/
• Rimes: -al
• Homòfon: cald

cal m. ‎(plural cals)

1. Contracció entre el nom casa i l'article el quan és usat com un article personal.

   Exemple: Aquell casalot és cal Ramon.

• ca l' (forma apostrofada)
• can
• cas (en parlar salat)

• S'utilitza tan per referir-se a un habitatge com a una família. Sempre s'escriu davant de nom o de sobrenom.
• Quan la contracció es troba davant d'una paraula que compleix els requisits per apostrofar l'article el, es trenca la contracció i s'aplica l'apostrofació de l'article (exemple: Ca l'Andreu).
• No existeix contracció pel femení, però la paraula casa sí que s'abreuja a ca (exemple: Ca la Maria).

cal

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de caldre.
2. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de calar.

• com cal

• Anagrama: lac ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkal/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí calx.

cal f. ‎(plural cales)

1. calç

• Síl·labes: 1

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre cal

• Pronúncia: /ˈkal/

cal m. ‎(plural cals)

1. durícia

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkal/

cal

1. tercera persona singular (el/eth, ela/era) del present d'indicatiu de caler

• cau (gascó), (provençal), (niçard)

cal

1. calç