begraven

Neerlandès

Pronúncia: /bəˈɣraːvə(n)/
Etimologia: Documentat ja en neerlandès neerlandès mitjà (últim quart del segle xiii), derivat de graven mitjançant el prefix be-. Aquesta derivació és comuna a tot el germànic occidental i la forma reconstruïda *bigrabaną es reflecteix en frisó occidental modern begrave, anglès begrave (anglès antic begrafan), baix alemany begrawen i begrowen (d'on el danès i noruec begrave i el suec begrava) i alt alemany begraben (alt alemany antic bigraban). També el gòtic presentava un cognat bigraban.

begraven ‎(pretèrit singular begroef, participi perfecte begraven)

Per a més informació vegeu l'entrada begraven al Van Dale Gratis woordenboek.
Per a la història del mot, consulteu l'entrada graven a l'Etymologiebank.nl.