bufa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbu.fə/, occidental /ˈbu.fa/
• Rimes: -ufa
• Etimologia: Del verb bufar.

bufa f. ‎(plural bufes)

1. (oriental, septentrional) bufeta
2. (valencià) globus
3. (col·loquial) bufetada
4. (mallorquí) pompós

   Mira que ho ets de bufa

   Aquests veïnats són molt bufes, són molt bufats

5. llufa

   Volia ser pet i va acabar sent bufa

bufa

1. Sorpresa, contrarietat.

   Bufa! Quina passada! Quin saló més bonic!

bufa f. ‎(plural bufes)

1. Forma femenina de buf.

bufa f. ‎(plural bufes)

1. Forma femenina de buf.

bufa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de bufar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb bufar.

• me la bufa: (col·loquial, informal) No interessar, no importar.

• Síl·labes: bu·fa (2)

• Obres de referència: DIEC, DNV

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈby.fo̞/

bufa f. ‎(plural bufas)

1. (zoologia) gripau corredor (Epidalea calamita)

• Benoèt, Gui. Las bèstias, 2008. Tolosa: IEO Edicions, 2008, p. 94. ISBN 978-2-85910-454-2. (com Bufo calamita)