buda

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbu.ðə/, occidental /ˈbu.ða/
• Rimes: -uda
• Etimologia: Del pali buddha ‎(«despertat, il·luminat»), del sànscrit बुद्ध ‎(«despertat, il·luminat»), en darrera instància del protoindoeuropeu *bʰewdʰ- ‎(«estar despert, conscient»).

buda m. ‎(plural budes)

1. (religió) En el budisme, títol donat a qui assoleix la il·luminació.

• Síl·labes: bu·da (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB